La
desigualtat la justifica el neopropietarisme, una visió en què la propietat no
pot ser qüestionada, sempre és bona. És un error. En la història quan hi ha
concentració excessiva de la propietat necessites vies perquè hi hagi més
mobilitat del poder. Des dels vuitanta hem oblidat lliçons de la
socialdemocràcia del segle XX. Hem d'anar a una globalització amb més justícia
i desenvolupament equitatiu o més gent se sentirà abandonada del sistema.
Als
partits, la gent amb menys èxit als seixanta els votava perquè tenien un
programa de redistribució, educació, drets econòmics i socials, però es van
convertir en el partit dels educats, incapaç de redefinir la seva estratègia
redistributiva. Davant la globalització, la socialdemocràcia s'ha limitat a
l'Estat nació: va construir un sistema de seguretat social, educació i impostos
molt bo, però estatal.
Hannah
Arent el 1951 a 'Els orígens del totalitarisme', ja deia que la gran limitació
socialdemòcrata era la seva incapacitat de veure-hi més enllà de l'Estat nació.
Els colonialistes, els bolxevics, els nazis tenien projectes globals, els
socialdemòcrates no, i els va fer molt dèbils. Si tens una economia global, has
de tenir una política global. No hi ha cap altra solució que el federalisme
democràtic.
Molts
gent se sent amenaçada per les forces capitalistes globals i els partits
nacionalistes i xenòfobs responen tornant a les fronteres nacionals i expulsant
emigrants. Això crearà molta violència i no resoldrà el nostre problema amb el
clima, la desigualtat i l'educació.
La
UE va deixar circular el capital i els béns sense regulació, i això ha
funcionat per als grups amb més capital humà, per als menys formats no. Per
combatre l'excés de capitalisme de lliure mercat hem de triar entre
nacionalisme o algun tipus d'internacionalisme, un programa internacional que
vagi més enllà del capitalisme pur.
Justo Barranco, "Si l'organització
d'Europa no canvia, hi haurà ,més Brexits", La Vanguardia 12-12-2019.
