6. El poder econòmic


Poder econòmic: capacitat de modificar el comportament o les actuacions de grups específics de persones amb la finalitat de modificar en benefici propi les relacions d’intercanvi entre els individus i qui ostenta o participa del poder.

Ara manen els bancs i les grans corporacions internacionals.
Isidre Ambrós, entrevista a Federico Mayor Zaragoza, “Hay que apostar por una cultura de paz”, La Vanguardia, 6-03-2006.

Mentre els jugadors de borsa globals perden els fons d’altri i se’n van a casa seva amb fortunes blindades, es perd de vista el terrible impacte que la crisi té en els països del Sud.
Mariano Aguirre, El año del nuevo mundo, La Vanguardia 3-01-09


Els diners són poder i està corrompent la política i els mercats de tot el món.
Jeffrey D. Sachs, Oleada de crímenes corporativos, El País 15-05-2011.


Els individus solem tenir diverses posicions respecte al poder econòmic. Aquest en cada circumstància ens tractarà en funció del seus objectius específics per a cada un dels grups. Com a individus podem tenir interessos diferenciats: desitjar un alt sou i alhora un baix preu dels productes o serveis produïts. La taula mostra alguns dels objectius del poder per a cada un dels grups de persones amb les quals hi té una relació rellevant.

Grups específics de persones
Objectius del poder
Clients, consumidors, usuaris.
Màxima utilització dels productes i serveis proporcionats, i en les condicions més avantatjoses per a qui els proporciona.
Accionistes, inversors, prestamistes, dipositaris de capital.
Màxima aportació de capital amb el mínim cost per al poder econòmic.
Treballadors, assalariats.
Màxima productivitat amb el mínim cost per a l’empresa.
Subministradors, proveïdors de serveis.
Màxima qualitat i rapidesa amb el menor cost.

Aquest capítol conté els següents apartats:



Si les famílies no estalvien, d’on prové el passiu del sistema bancari que els concedeix els préstecs?
Antoni Subirà, La fiesta ha terminado, La Vanguardia, 19-12-08

En el negoci de l’automòbil, quan funciona, els diners que es guanyen van a la butxaca de les multinacionals (...) El nostre país no percep aquests guanys, sinó solsament el sou dels seus treballadors.
Carlos Sentís, Frenazo automovilístico, La Vanguardia, 19-12-08

Un dels riscos més importants que pot acompanyar a la més severa recessió global de les darreres dècades és la cada dia més explícita insatisfacció dels ciutadans sobre l’ús dels seus recursos.
Apuntalando Detroit, El País, 21-12-08

Es pot entrar en aquest cercle viciós en el qual els consumidors no consumeixen, els empresaris acomiaden i els bancs no presten(...)
El problema actual és que els consumidors no consumeixen, els empresaris no contracte, els inversors no inverteixen.
De Barrón, M.Jiménez, M.A. Noceda, entrevista a M.A. Fernández Ordóñez, El País, 21-12-08

Les estructures d’incentius de les [empreses] només han afavorit als directius, inclús a costa dels interessos dels accionistes.
Joaquín Estefanía, Los golfos andadores, El País, 22-12-08