El
model productiu espanyol està massa lligat al concepte de viure de rendes, i
això té una traducció evident a escala urbana. D'entrada, els problemes
d'habitatge que arrosseguem responen a la visió de la dictadura tan ben
sintetitzada pel seu ministre de l'Habitatge: "Queremos un país de
propietarios y no de proletarios".
El
model de la dictadura franquista va suposar una importantíssima regressió
respecte al de la Generalitat durant la Segona República. En lloc de promoure
l'habitatge públic de lloguer, la dictadura impulsa el model especulatiu amb
construccions massives d'habitatges. Penseu en els polígons d'habitatges, en
els problemes d'aluminosi, en les ciutats dormitori i en la segregació entre
rics i pobre.
El
Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura
Contemporània, el GATCPAC, enllaça amb el Congrés Internacional d'Arquitectura
Moderna (CIAM) i genera un marc de pensament creatiu que trenca barreres amb la
tradició.
Per
superar el model de la ciutat rendista, caldrà tenir ambició per la cultura;
produir coneixement, fomentar la creativitat i cultivar l'esperit crític és
l'única manera de ser productius, retenir talent i atreure'n d'arreu.
Maria Sisternas Tusell, Superar la ciutat
rendista, Ara 13-01-2018.
