A
finals de novembre, la Comissió Europea anunciava l'obertura d'una investigació
per esbrinar si Espanya oferint, a les centrals elèctriques de carbó, ajudes
d'estat que vulneressin la lliure competència a la Unió Europea. El govern de
la UE sospita que les elèctriques s'haurien pogut beneficiar de 440 milions
d'euros gràcies a bonificacions en la instal·lació de filtres per frenar
l'emissió d'òxid de sofre i qüestions que el govern espanyol no notifiqués
aquestes subvencions a les autoritats comunitàries quan les va posar en marxa
el 2007. Però aquest tipus d'expedient no és nou per a l'estat espanyol. En
l'última dècada li han obert 28 investigacions, en 16 de les quals ha acabat
sent considerat culpable.
Espanya
acostuma a competir amb països com Portugal i Grècia en estadístiques
socioeconòmiques, situant-se en els posicions més baixes de les
classificacions, però en el cas de les ajudes d'estat que van en contra de la
lliure competència, és al capdavant dels rànquings, colze a colze amb els grans
de la UE, com alemanya i França.
És
normal que Espanya estigui en aquesta posició: els estats que són més potents
són els que fan més ajudes d'estat, mentre que els més petits no tenen un grau
tan alt d'intervenció. Les ajudes acostumen a anar destinades als seus campions
nacionals, que, en moltes ocasions, havien sigut públics en el passat. Hi
predominen sectors com el de l'electricitat, però també empreses públiques i
altres àmbits empresarials importants per a l'economia espanyola:
telecomunicacions, alimentació o, evidentment, els clubs de futbol.
La
Comissió va considerar que part de les ajudes ofertes per Catalunya a la
companyia minera Iberpotash per restaurar el dany mediambiental s'escapaven del
marc legal europeu, raó per la qual la filial de la companyia israeliana ICL
havia de retornar 5,8 milions per restaurar les zones mineres de Súria i
Sallent.
La
decisió més forta, tot i no estar quantificada, és la que va prendre el 2014,
quan Brussel·les va instar Espanya a recuperar "milers de milions
d'euros" d'unes ajudes fiscals concedides a grans empreses que adquirissin
participacions accionarials de
companyies de fora de la Unió Europea. Considerava que es tractava d'un
avantatge econòmic selectiu incompatible amb les directives comunitàries.
Dani Cordero, Espanya, a l'altura dels
grans de la UE en sancions per haver ofert ajudes d'estat, Ara 25 i 25-12-2017.
