El sistema econòmic de diversos països d'economies emergents ha adquirit unes importants característiques que el diferencien del capitalisme dels països capitalistes tradicionals.
Malgrat la dependència de l’exportació de primeres matèries, [Llatinoemèrica] no ha patit el desvallestament típic de les anteriors crisis globals i ha aguantat bé el cop (...).
Robert Mur, Luz y pobreza, La Vanguradia 29-11-2009.
Abans que explotés l’actual crisi econòmica, la majoria de polítics i d’intel·lectuals Asiàtics creien que en el camp de la teoria i la pràctica del desenvolupament econòmic, occident en sabia més. Aquesta convicció estava justificada. Durant dos segles o més, les economies occidentals havien superat en molt les seves. Les economies Asiàtiques només van començar a anar bé quan van acceptar les teories de l’economia de mercat d’Adam Smith.
No obstant, quan la crisi ha dut una recessió global, amb severes recessions en diverses importants economies occidentals, molts Asiàtics han començat a qüestionar la seva creença en la competència occidental. (...) mentre els Asiàtics han mantingut la seva fe en les teories econòmiques occidentals, progressivament han perdut la fe en les pràctiques de la gestió econòmica.
Per exemple, molts Asiàtics estan sincerament desconcertats que una gran ment com la d’Alan Greespan pogués creure que els ‘traders’ de derivats no necessitessin de cap regulació.
Kishore Mahbubani, William Weld, Asia keeps the west’s betrayed faith, Financial Times 22-07-2009.
Llatino-amèrica va bé i això explica en bona mesura que la borsa espanyola vagi millor en terme mig que la mitjana dels països europeus. Cal tenir en compte que l'Ibex es basa en un 7% en el Con Sud. (...)
(...) països no ortodoxos són els que no respecten les regles bàsiques del rigor econòmic (...).
Es tracta de països amb governs que surten de l’ortodòxia i el rigor en matèria econòmica i que són populistes amb el maneig dels instruments de l'Estat (llegeixi Argentina, Veneçuela, Bolívia, Equador...).
(...) hi ha dues Llatino-amèriques. Una, la que és fiable i manté polítiques ortodoxes, i una altra, la que no ho és.
(...) "En termes generals, les nostre companyies treuen d'allí molts més beneficis que disgustos, sobretot degut a que a Llatino-amèrica troben unes oportunitats per créixer que no existeixen ja en el nostre mercat nacional. Estar a Llatino-amèrica o a Àsia ja no és una opció, sinó una necessitat raonable".
Mar Díaz-Varela, Temor al contagio venezolano, La Vanguardia 17-1-2010.
Els pronòstics de tots els organismes internacionals, sense excepció, senyalen que a curt termini no es preveuen percentatges d'increment del PIB (excepte en països emergents com Xina, Índia o Brasil) amb capacitat per arrossegar llocs de treball.
Joaquín Estefania, ¿La normalidad?: recuperación sin empleo, El País 27-12-2009.
En aquest apartat es tracten els països indicats:
6.4.1 Rússia
6.4.2 La Xina
6.4.3 Índia
6.4.4 Brasil
6.4.5 Bolívia
6.4.6 Amèrica Llatina i Carib
6.4.7 Àfrica
6.4.8 Els emergents al G-20
6.4.9 De la fàbrica a la incubadora d'idees
6.4.10 Petrodòlars àrabs
6.4.11 BRIC
6.4.7 Àfrica
6.4.8 Els emergents al G-20
6.4.9 De la fàbrica a la incubadora d'idees
6.4.10 Petrodòlars àrabs
6.4.11 BRIC
En les economies convencionals també canvien les coses, però en una altra direcció.
Milionaris addictes al treball als 40 anys
Una massa [d'onze milions] de milionaris habiten en un estat virtual d'Estats Units, 'Richistan', titol d'un llibre publicat el 2007, que descriu el món dels més rics (...).
En els darrers 20 anys, 'Richistan' s'ha rejovenit, "abans les fortunes personals es feien realitat als 60 o 70 anys. Ara es cada vegada més freqüent ser milionari amb 40 anys" (...). Això ha produït un canvi cultural notable, pateixen una addicció al treball molt superior a la dels seus majors. (...) El 2004, "l'1% dels nord-americans més rics va ingressar 1,35 bilions de dòlars –més que els PIB de França, Itàlia i Canadà-" i disposa de la meitat de la riquesa financera i immobiliària del país. D'aquest 1%, un terç són hereus.
Manuel Estapé Tous, Estados millonarios de América, La Vanguardia 4-04-2010.
