Un bon exemple
A Washington ningú entén com ho fa, però un dels motius de la probablement folgada victòria electoral d'Evo Morales són els excel·lents resultats econòmics dels seus quatre anys en el poder.
(...) Bolívia ha registrat des de la primera victòria de Morales el 2005 el creixement econòmic més gran dels darrers trenta anys, gairebé el 5% a l'any. I inclús amb la crisi mundial, Bolívia continua creixent un 2'8% aquest any, segons el FMI, el més alt d'Amèrica Llatina. "El creixement del 2009 és encara més notable si es te en compte el conjunt de contrapesos negatius: des de les caigudes de remeses dels immigrants fins la retirada d’inversions estrangeres i la caiguda del preu del gas" (...).
Amb un superàvit pressupostari de gairebé el 5% del PIB el 2008, les xompes aimares de Morales i el seu equip semblen estar donant millors resultats que els ben vestits economistes de Harvard que aplicaven infames teràpies de xoc, els anys vuitanta i noranta, matant el creixement a l'acte.
El superàvit ha creat marge per amortir l’impacta de la crisi i, mentre es disparen els dèficits pressupostaris a Estat Units i Espanya, Bolívia manté el pressupost gairebé en equilibri aquest any.
(...) aquestes polítiques antirecessió "no haurien estat possible sense el control que el govern ha exercit sobre la producció i els ingressos de gas natural" (...). Gràcies a la nacionalització de la producció energètica i un augment dels royaltys cobrats a les multinacionals del 18% al 50%, la recaptació pressupostària ha pujat un 20% des del 2005. És un resultat extraordinari per a Bolívia, històricament castigada pels insuficients ingressos estatals per afrontar els greus problemes socials del país més pobre de Sud-amèrica. (...)
En realitat, la disciplina macroeconòmica de Morales –sobretot la decisió d’acumular reserves de divises com blindatge davant els atacs especuladors- ha dificultat una agressiva política social, els beneficiaris principals de la qual haurien estat els aimares i quechues de la serra andina i els altres indígenes de l'Amazones bolivià. Malgrat que el govern ja adopta algunes polítiques de subvenció directa, per ara només ha pogut reduir la pobresa extrema del 42% al 37% de la població.
Andy Robinson, Buena gestión aimara, La Vanguardia 7-12-2009.
