Amèrica Llatina i Carib
El 2009 la crisi va provocar una caiguda mitjana del 2'2% en l'economia mundial, però (...) les economies desenvolupades van caure un 3'6%, mentre que eles economies en desenvolupament un 2'9% (excepte Xina i Índia que van créixer) i Amèrica Llatina i el Carib (ALC) només van baixar un 1'7%. (...) La regió estava més ben preparada degut al seu creixement en els darrers sis anys, superàvit dels comptes externs, millora en les finances públiques, reducció de deute extern, increment en les reserves internacionals i control de la inflació. A
(...) El Banc Mundial projecte un creixement mundial del 2'5% el 2010, i la CEPAL [Comisión Econòmica para Amèrica Latina y el Caribe, de les Nacions Unides], una taxa mitjana del 4% per a l'ALC, des de l'1'5% a Hondures al 5'5% a Brasil. El creixement en les països desenvolupats serà menor que la mitjana mundial (1% a la UE).
Els indicadors socials llatinoamericans el 2009 no s'ha deteriorat tant com en la crisi dels vuitanta (...). L'atur va pujar del 7'4% al 8'3%, la meitat que en els vuitanta i menys que a Estats Units (10%) i a l'Unió Europea (19% a Espanya). (...) Els programes socials van contribuir a alleujar la crisi, incrementant els subsidis als preus d'aliments essencials, així com les transferències a les famílies pobres.
Diverses polítiques endegades abans de la crisi van funcionar de manera anticíclica: els múltiples programes brasilers focalitzats en els pobres; la reforma xilena de pensions la qual va crear una pensió assistencial universal i va millorar les prestacions bàsiques; l'increment notable de la pensió assistencial a Costa Rica; les mesures per mantenir el paquet bàsic de prestacions sanitàries a Argentina i Uruguai (...) i l'ajust de les pensions a la inflació a Brasil, Costa Rica i Uruguai.(...)
Els països amb majors proporcions dels seus fons invertits accions i instruments estrangers van ser els més afectats en el curt termini (Xile, Perú), mentre els que tenien el gruix de la inversió en títols públics no van ser afectats o van incrementar el seu valor.(...)
Malgrat que la recuperació no és completa, pot ser lenta i és desigual entre els països, l’evidència indica que Amèrica Llatina, al contrari del succeït en crisis anteriors, no va ser un factor causant de la recessió i, a més, ha estat menys afectat que els països desenvolupats com Estats Units el qual va generar la pitjor crisi mundial des de la Gran Depressió.
Carmelo Mesa-Lago, Crisi y recuperación en América Latina, El País 17-1-2010.
Una de les característiques principals de la crisi econòmica global, i que ha estat essencial per a la forma en la qual s’ha manifestat a Amèrica Llatina i el Carib, és que l’epicentre de la crisi va estar en el món desenvolupat i, així mateix, en l’aparell financer. A Amèrica Llatina i el Carib, la banca no es va col·lapsar, el crèdits hipotecaris van continuar el seu curs normal, els actius tòxics no van contribuir una aportació al vocabulari domèstic, les companyies d’assegurances han respirat amb tranquil·litat. Els Governs no van haver de sortir presos de pànic a salvar als bancs privats i els nivells de dèficit fiscal s’han mantingut en llindars de gran responsabilitat. A diferència de crisis anteriors, aquesta vegada els països de la regió no han estat part del problema, sinó part de la solució., i han donat mostra contundents de responsabilitat fiscal, de sobrietat financera, de preocupació per les persones.
La crisi es va fer present en la regió particularment durant el 2009. Principalment, es va manifestar en quatre dimensions molt rellevants: a) una brusca caiguda del comerç (...); b) una accentuada caiguda de la inversió estrangera directa (...); c) una significativa caiguda en el volum de els remeses (...), i d) una forta caiguda dels preus dels productes bàsics (...). L’economia se’n va ressentir de tot això (...). A més, va augmentar la desocupació i l’economia submergida, i la pobresa, que havia baixat 11 punts entre 2002 i 2008, haurà tornat a pujar el 2009 en un punt percentual.
Però no tots els països de la regió han patit la crisi de la mateixa manera (...). Principalment els països d’Amèrica Llatina basen les seves economies en l’exportació de productes bàsics (petroli, soja, coure, minerals) els quals, després de patir quan caiguda en els seus preus internacionals, s’han recuperat ràpidament. El dinamisme de Xina i d’altres països asiàtics ha significat una recuperació de l demanda i dels preus internacionals d’aquests productes en general. (...)
L’Estudi Econòmic d’Amèrica llatina i el Carib presentat per CEPAL el 21 d’aquest mes mostra una vigorosa recuperació de les economies de la regió en el que va de 2010. (...)
(...) Malgrat de la turbulència causada per la crisi europea, la regió continua experimentant condicions de finançament extern favorables i mostrant millores en els seus indicadors de risc.
En suma, la regió dóna mostres d’una recuperació econòmica molt vigorosa, amb un sistema financer sa i amb els comptes fiscals en ordre.
Alicia Bárcena, La hora de América Latina, El País 25-07-2010.
Entre 2008 i 2009 la crisi a Espanya s’ha sentit a Llatinoamèrica. Les exportacions vers la Península es van desplomar (...).
Javier Santiso, América Latina y Espanya ante la crisis, El País 5-09-2010.
Amèrica Llatina sorprèn positivament
Abans es deia que quan EUA esternudava, Amèrica Llatina agafava una pulmonia. (...)
Les explicacions abunden, però hi ha elements comuns, ja que, amb variacions i molt comptades excepcions, és una tendència que veiem des del sud de Rio Grande fins a Terra del Foc. Permetin-me aventurar algunes:
-Millores fonamentals en les institucions i polítiques macroeconòmiques (...)
-Major suport polític a l'estabilitat econòmica (...)
-Una millor inserció en l'economia internacional (...)
Joaquín Vidal, ¿Por qué no se ha contagiado América Latina de la crisis?, El País 26-09-2010.
Perú
Perú viu un moment inèdit de la seva història. Per primera vegada, l’economia sembla una font de satisfaccions, no de frustracions, pel ciutadà de peu. (...)
Les xifres parlen d’un país que ha crescut a ritme sostingut durant els darrers anys i que va ser un dels pocs que va créixer durant la crisi financera mundial (...).
(...) Pràcticament no hi ha discussió entre els analistes sobre els fonaments del presumpte miracle econòmic peruà: és el resultat d’anys de polítiques fiscals molt estables combinades amb un ‘boom’ en el preu de les primeres matèries que ha permès tenir una balança de pagaments summament favorable. Això, a la seva vegada, va permetre acumular reserves, que van ser les que van ajuda a suportar el ‘crash’ mundial. Altres factors van ser la bona situació del sistema financer, el qual va resistir (...) l’embat de la crisi, i la política contracíclica que va aplicar el Govern, criticada per alguns per lenta i poc efectiva, però que va ajudar a capejar la tempesta. (...)
Óscar Ugarteche, economista peruà (...), apunta tres tares en el model econòmic de Perú: “Primer, tira per terra la idea de desenvolupament, en la mesura que no estimula la complexitat de la indústria i no genera ocupació. Segon, està basat en la contaminació de l’aigua, la qual acaba desplaçant a les poblacions properes a les mines, i tercer, si no s’utilitza el creixement miner per crear coneixement, quan s’acabi la riquesa peruana ens quedarem sense res. El que ens fa vulnerables són els problemes socials derivats de la contaminació i de la manca d’ocupació”, afirma. En la seva opinió, és important que l’Estat converteixi el creixement en desenvolupament, estimulant amb diverses polítiques el sorgiment d’altres sectors que generin més llocs de treball i requereixin ma d’obra millor qualificada.
Jaime Cordero, Perú disfruta de su ‘milagro’, El País 9-05-2010.
Un salvavides per a Europa
Una de les paradoxes de la crisi global és que Amèrica Llatina (a l’igual que Àsia) s’hagi transformat en un salvavides per a moltes empreses europees, i molt especialment les espanyoles. Sense les Amèriques seria difícil entendre que la majoria de les empreses de l’Ibex continuïn aguantant la tamborinada, amb resultats inclús excel·lents per algunes d’elles, en gran part de la ma dels comptes llatinoamericans. El gruix dels beneficis de Telefónica, BBVA o Santander surt avui en dia de les Amèriques. (...)
Entre 2008 i 2009 la crisi a Espanya s’ha sentit a Llatinoamèrica. Les exportacions vers la Península es van desplomar (...).
Javier Santiso, América Latina y Espanya ante la crisis, El País 5-09-2010.
Temes relacionats: Lliçons de nouvinguts
