Els lobbys, o grups de pressió (...) són part de l’engranatge comunitari (...) [a la CE] els serveix per mesurar els efectes de futures propostes (...) l’acció del lobby substitueix al [inexistent] debat públic europeu.
(...) Fer lobby a Brussel·les és influir en el procés legislatiu de la UE. I tothom ho intenta, no només les multinacionals (...) També fan lobby ecologistes, consumidors i tots els sectors: agricultors, banquers, sindicats, fabricants de cotxes, químics, biocarburants (...) Els lobbistes professionals són la seva millor guia en el laberint legislatiu de la UE.
(...) També les ONG fan lobby (...) La diferència és que els grups ecologistes no s’avergonyeixen de les seves esmenes i les anuncien als webs (...) tot el contrari que els grans grups industrials, els quals no fan públiques les seves activitats.
(...) els bufets d’advocats (...) consideren les seves activitats com assessoria legal i no lobby(...) La CE considera també lobbys els ‘think tanks’, centres d’estudi que diàriament opinen sobre temes europeus, per saber qui paga els seus informes.
Beatriz Navarro, Bruselas, paraíso del lobby, La Vanguardia 3-02-2009.
