Islàndia sotmetia a consulta popular l’acord subscrit entre el seu Govern, Regne Unit i Holanda per la fallida de Landsbanki, que va deixar sense ‘blanca’ a uns 300.000 afectats en aquests dos països i va obligar a Londres i Amsterdam a tornar els diners. El Regne Unit i Holanda van signar un pacte amb l’Executiu islandès que deixava una factura d’uns 40.000 euros per família, a pagar en15 anys i amb uns interessos del 5’5%. Un acord clarament injust, segons han reconegut inclús els mitjans anglosaxons. (...)
(...) “el ‘no’ en el referèndum també complica l’accés als ajuts del Fons Monetari Internacional i dels veïns nòrdics per sortir de la crisi” (...). “Però l’acord era totalment abusiu perquè condemnava a centenars de famílies a la fallida” (...).
L’únic avantatge d’acudir a les urnes és que Londres i Amsterdam ja han ofert un acord a Islàndia una mica més just, (...) hi ha aspectes legals que no estan gens clars: el Govern islandès no és responsable financer del fons de garantia de dipòsits, sobretot quan es tracte d’un deute tan gran comparada amb el PIB islandès. (...)
