Lliçons de nouvinguts



Una bona demostració
El govern brasiler (...) ha demostrat que es pot dur a terme un programa polític de caire social sense entrar en col·lisió amb els dictats del mercat.
Francho Barón, Brasil va a por todas, El País 11-10-2009.

El banc del Brasil
(...) l’enorme banc públic de desenvolupament brasiler [Banco Nacional de Desarrollo (Bndes)] –amb més capital que el Banc Mundial- s’ha mobilitzat per contrarestar l’impacte de la crisi financera.(...)  De no ser pels bancs públics, l’economia brasilera  convertiria una recessió que promet ser suau en una greu crisi d’atur i pobresa creixent. “La presència de grans bancs del sector públic ha facilitat polítiques contracícliques”. (...) el Bndes vertebra la política industrial brasilera. (...)
Quan encara durava el consens de desregulació financera i privatització, el Bndes (...) es considerava un mal menor, símptoma de la debilitat estructural de l’economia brasilera. (...) Ara, després del col·lapse de l’anomenat model anglosaxó de finançament, el Bndes comença a veure’s com el vehicle d’un nou model d’intervenció estatal ‘market-friendly’, meitat asiàtic, meitat Wall Street. (...) “Brasil és un exemple de gestió econòmica no ortodoxa mantenint bancs públics poderosos i política  industrial” (...). El Bndes (...) està gestionat com un banc d’inversions a Wall Street, només amb objectius de desenvolupament” (...).
En realitat, el punt feble brasiler ja no sembla ser l’herència del ‘desarrollisme’ del seu passat intervencionista, sinó les seqüeles de les finances desregulades (...).
Ara les crítiques al model del Bndes venen de l’esquerra. El nou ministre d’Estratègia (...) –catedràtic de Harvard crític amb la globalització lliberal-, defensa un canvi de model: menys centrat en les empreses gegantines (...) que beneficien a accionistes a New York i elits a Sao Paulo i Rio. “Haurien d’emprar el Bndes per finançar a pimes i ajudar a la nova classe mitja brasilera que emergeix de la pobresa.” (...) Directius del Bndes responen que això no és logísticament possible.
Andy Robinson, La banca pública manda en Río, La Vanguardia 18-06-2009.




Algèria
L’economia algeriana ha sortejat la crisi econòmica sense gaires problemes (...).
El desenvolupament algerià recent es basa en els ingressos dels hidrocarburs i en la inversió estatal els quals han permès mantenir estables els seus ingressos, el seu comerç exterior i la seva productivitat. Tot i això, aquest mateix model s’ha mostrat insuficient per controlar l’atur (...) i la inflació (...). el PIB per càpita ha passat de 4.600 dòlars el 2001 fins als actuals 7.300 dòlars, però diferents organismes internacionals parlen d’una deficient distribució de la riquesa.
Davant d’aquesta situació, l’Executiu local ha optat per apuntalar aquest creixement augmentant el control estatal de l’economia. L’administració econòmica ha anunciat aquest mes dos projectes que limiten la inversió estrangera i controlen els preus, iniciatives que van en contra de les recomanacions internacionals les quals aposten per reformes que millorin la competitivitat i liberalitzin paulatinament sectors clau com la banca, la construcció i les infraestructures.
La idea inicial és limitar les concessions públiques només a empreses locals i donar cabuda a corporacions estrangeres només si les primeres no s’hi presenten o refusen les licitacions. Amb això l’Executiu creu privilegiar la contractació de ciutadans  algerians i afavorir a la indústria local. En principi, el projecte no afecta als negocis relacionats amb l’energia  -petroli i gas- equivalents al 30% del PIB (...).
En quan al control dels preus, l’objectiu és obrir la porta a que tots els bens i serveis siguin supervisats per l’Estat per “atorgar un marc jurídic que creï competitivitat i garanteixi la transparència i l’equitat en els transaccions comercials”, segons ha dit l’Executiu, que a més ha ressaltat que el seu únic interès és protegir el poder adquisitiu de la seva població, lesionat per les recents alces en els preus dels aliments en nivells de fins a dos dígits.
Fernando Cano, El Estado toma el control, El País 25-07-2010.


Temes relacionats: Amèrica Llatina i Carib