El cas dels paradisos fiscals


Un tema que té protagonistes insospitats.

Articles inclosos:


 
Intringulis dels paradissos i de la seva desaparició
El detonant de l'aparent carrera dels paradisos fiscals per la transparència va ser la reunió del G-20, el club dels països més poderosos del món. Després d'amenaçar amb sancions als territoris 'offshore' per la seva opacitat, la creuada de les potències es va traduir en un paquet d'acords d'intercanvi fiscal. La majoria d'ells van ser focs d'artifici (acords entre ells mateixos i amb països sense rellevància en moviment de capitals), però també s'han produït tímids avenços per acabar amb el secret bancari que permet l¡evasió fiscal. (...)
La mecànica és simple. Un milionari amb fons lícits o procedents del crim organitzat acudeix a Gibraltar per comprar una empresa per 1.000 euros i contractar amb un advocat amb poder per comprar terrenys i cases. D'aquesta manera s'assegura que tindrà l'opacitat per a que ningú pugui preguntar per l'origen d'aquests fons, inclòs la policia. No és necessari que l'empresa tingui empleats i els impostos són mínims quan no inexistents, per la qual cosa l'estalvi de l'operació és considerable. Això facilita que fortunes espanyoles s’evadeixin del fisc només creuant la tanca.
Javier Martín-Arroyo, Gibraltar renuncia al paraíso (fiscal), El País 3-05-2010.