En les darreres dècades els bancs han negociat amb abstraccions, teoritzen sobre valors i perden el contacte amb el que és una fàbrica, una botiga. Molts compren i venen empreses que no entenen. Ni ho necessiten, ja que compren el seu valor monetaritzat. (...)
[És] la dominació de les finances sobre l’economia real. Les finances són una operativa abstracta. Sempre pensem que el capitalisme és hostil a l’artesania degut a que discapacita a l’artista, però és més sofisticat: no està implicat en la pràctica. Teoritza. Per exemple, amb el deute. És una de les raons de la crisi actual.
Una altra és la forma del temps en el capitalisme avui: tot és a curt termini. L’economia global es reorienta al comerç del preu de les accions més que als seus beneficis finals. La noció de gestionar una empresa per tenir beneficis a llarg termini ha desaparegut. Pots guanyar diners amb empreses que estan perdent. De manera que quan arribes a una economia com aquesta no tens cap interès en aconseguir que l’economia real funcioni.
Justo Barranco, entrevista a Richard Sennett, “El capitalismo se ha hecho hostil a la vida”, La Vanguardia 23-12-2009.
