El dòlar
“No necessitem dòlars; és una bogeria tenir el dòlar com divisa de referència i després donar-li poder a un sol país (EE.UU) per emetre aquesta divisa”, va declarar Lula. El Banco Central de Brasil estudia com materialitzar les transaccions bilaterals amb la Xina en reales i yuans. (...).
Veneçuela, per la seva banda, porta anys utilitzant altres divises en les seves transaccions.
(...) Amb més de dos bilions de dòlars de reserves, la Xina compte amb bancs públics i fons sobirans els quals poden invertir directament en el costós projecte d’explotació petrolera a Campos i Santos. A més, les seves companyies petroleres són públiques. Brasil també manté una forta banca pública i controla el 40% de Petrobras. Això facilita inversions conjuntes (...). “EE.UU té un problema: que no hi ha ningú en el govern que pugui asseure’s a parlar amb nosaltres d’aquests projectes”.
Andy Robinson, La crisis acelera el encuentro entre China y Latinoamérica, La Vanguardia 26-06-2009.
Llicències als Estats Units
(...) recentment les autoritats d’EUA han aprovat normes que permeten no aplicar valors de mercat (’fair value’, ‘mark to market’) a certs actius financers i d’aquesta manera alliberar a les companyies de registrar gruixudes pèrdues per deteriorament de valor. La UE s’ha vist obligada a seguir el mateix procedir. L’objectiu, diuen, és evitar que l’actual volatilitat financera es traslladi als balanços de les companyies, el que afectaria als ràtios d’entitats que en aquests moments cerquen desesperadament capitalitzar-se.
Des dels sectors beneficiats s¡argumenta que cal canviar les normes comptables donat que són procícliques (...).
Aquestes alteracions minven la credibilitat de la informació financera; afavoreixen la pervivència de les entitats, però simultàniament alimenten la desconfiança en els balanços deixant als inversors orfes d’una referència creïble.
Juan Luis Domínguez, El metro a 80 cm , La Vanguardia 10-06-2009.
