Gestió de la propietat comú


[La Nobel d’Economia de 2009] Elinor Ostrom no és economista (...) El 1966 es va graduar en Ciència Política per la Universitat de California, però molt aviat va ampliar el seu camp d’estudi, i ho va fer desafiant l’opinió internacional amb recerques empíriques que demostraven que les propietats públiques gestionades pels seus usuaris –zones de pesca, àrees de bosc explotades per a fusta- solien funcionar millor del que predeien les teories clàssiques. Aquestes, ampliades pels seus seguidors neoclàssics, eren contundents i semblaven òbvies: la propietat comú es gestiona malament, i per evitar-ho cal escollir entre regular-la o privatitzar-la. (...)
[Elinor Ostrom] aviat va descobrir que els sistemes d’autoorganització i de gestió de recursos públics a nivell local solen ser útils per mantenir els recursos comuns, tant els naturals, com per exemple, els boscos, com els recursos socials, entre ells les forces policials.
Redacció, El Nobel de Economía distingue por primera vez a una mujer, La Vanguardia 13-10-2009.