Suborns necessaris


Crec que [a Siemens] externament i interna s’havia desenvolupat una espècie d’indústria comú del suborn que al final havia de fer que tothom tingués la impressió que els suborns eren necessaris (...)
Avui sabem que aquesta base va sorgir poc després de la Segona Guerra Mundial, en una època en la que a les multinacional d’Alemanya, un país vençut, ni tan sols se les permetia encara entrar en els països bons.  Així, van haver de començar en països bastant difícils i van haver d’adaptar-se a pràctiques locals (...)
El suborn es practicava en molts àmbits (...) Era una xarxa, un univers paral·lel, ocultat, tolerat o inclús promogut per l’anterior Junta Directiva (...)
Fins 1999 la corrupció a Alemanya estava considerada, com a màxim, com indecent moralment.
Jörg Schmitt et al, El Soborno era una red tolerada u oculta por la anterior dirección, El País 28-12-08