Les empreses són un dels ostentadors de poder econòmic. Però d'empreses n'hi ha de molts tipus, a més de moltes mides. La seva personalitat no es pot separar del seu entorn.
Els articles següents mostren algun aspecte d'aquesta varietat:
6.6.2 Públiques
6.6.4 Familiars
6.6.5 Automobilístiques
6.6.6 De Wall Street
6.6.8 Mineres
6.6.9 El cas dels grans accidents
6.6.10 Petites, innovadores
6.6.11 D'electrònica
6.6.12 El cas dels suicidis en el centre de treball
6.6.13 Farmacèutiques i sanitàries
6.6.14 Empresaris molt rics
6.6.15 D'amiant
6.6.16 Tabaqueres
6.6.9 El cas dels grans accidents
6.6.10 Petites, innovadores
6.6.11 D'electrònica
6.6.12 El cas dels suicidis en el centre de treball
6.6.13 Farmacèutiques i sanitàries
6.6.14 Empresaris molt rics
6.6.15 D'amiant
6.6.16 Tabaqueres
Els avantatges competitius de les empreses en cada país depenen de la història, la cultura. (...) Els mercats formen part de la cultura i el context històric al qual pertanyen. Reproduir una economia de mercat sense aquest context és un error garrafal.
Luis Aparicio, entrevista a John Kay, “Las bolsas no son instituciones económicas tan importantes”, El País 9-12-2003.
Direcció sense criteris mesurables*
Digeum-ho clar. En direcció d'empreses, criteris predeterminats i mesurables que siguin a la vegada objectivament "bons" per a l'empresa no existeixen. ¿Podem definir els objectius del rendiment d'una empresa a través d'una sèrie de mesures de manera que llavors sapiguem si el responsable ha fet el que havia de fer o no, simplement comparant els seus valors amb uns prefixats? No. És impossible: "Rendiment" és un concepte multidimensional i algunes de les seves dimensions no són mesurables. (...)
(...) El fonament de la lliure empresa és la subjectivitat. (...)
Rafael Andreu y Josep Mª Rosa
Nous tipus d’organització
[P. S’enfonsa el model econòmic actual?]. R. No només és el capitalisme, el sistema que coneixem des de la revolució agrícola s'ensorra. Les companyies s'han organitzat històricament al voltant de funcions repetitives i això ja no val. Cal promoure el canvi, organitzar-se en equips molt fluids on tots puguin contribuir, en lloc de crear jerarquies, regles i ordres. (...)
Qualsevol bon directiu sap que la descentralització sense integració és impossible. L'anarquia porta a la tirania. És just en aquest punt intermedi on sorgeixen bones idees, quan passes d'un sistema basat en regles i ordres a un altre basat en empatia i ètica.
Manuel Ángel Méndez, entrevista a Bill Drayton, “Es el momento de cambiar el sistema”, El País 23-10-2011.
