Ja era hora un avís a navegants com aquest
Un jutjat de Madrid ha dictat una sentència pionera a Espanya en la qual fixa una indemnització de gairebé 4 milions de euros per a 45 veïns de Cerdanyola del Vallès i de Ripollet afectats pel tractament de amiant a la planta que Uralita tenia entre ambdós municipis. Hi ha sentències anteriors sobre indemnització a treballadors afectats per aquest mineral, però aquesta és la primera que estableix responsabilitats respecte a veïns d'unes instal·lacions.
Les sentències anteriors havien estat dictades per jutjats del social, en relació amb demandes de treballadors que havien desenvolupat malalties relacionades amb l'amiant o asbest. En aquesta ocasió, la decisió procedeix d'un jutjat civil, que ha reconegut l'existència de danys físics i morals als demandants.
La resolució (...) estima provat que els denunciants han patit una sèrie de patologies i patiments la causa va ser "l'activitat industrial realitzada des de 1907 a la factoria de l'avui demandada, situada entre els municipis en què els afectats han vingut residint durant dècades ". Els mitjans de transmissió van ser les emissions de la fàbrica en forma de pols d'asbest, la manipulació de robes dels treballadors per part dels seus familiars, als seus domicilis i la contaminació derivada de la degradació de dipòsits de residus derivats de la pròpia activitat industrial.
S'admet una altra possible via, la que "probablement fos provocada a conseqüència de l'esplai que durant molts anys es realitzava pels operaris
de la pròpia empresa per les zones urbanes d'ambdós municipis, certament amb la aquiescència, fins i tot complaença, de la pròpia població i de les autoritats (...), pel que sembla per suplir de forma còmoda i barata la manca d'asfaltat dels carrers ". Tot això denota -afegeixla sentència-
"Com a mínim, un punt de imprudència ", perquè era ja innegable
"La consciència social" que existia en el món sobre el risc que implicava per a la salut la utilització de l'amiant. D’aquí que la legislació s'anés reforçant des dels anys quaranta per impedir els efectes nocius del contacte amb el mineral.
de la pròpia empresa per les zones urbanes d'ambdós municipis, certament amb la aquiescència, fins i tot complaença, de la pròpia població i de les autoritats (...), pel que sembla per suplir de forma còmoda i barata la manca d'asfaltat dels carrers ". Tot això denota -afegeix
"Com
"La consciència social" que existia en el món sobre el risc que implicava per a la salut la utilització de l'amiant. D’aquí que la legislació s'anés reforçant des dels anys quaranta per impedir els efectes nocius del contacte amb el mineral.
La resolució introdueix raonaments de tipus sociològic per subratllar que casos com aquest revelen "com una pràctica dirigida en principi a pal·liar el subdesenvolupament, o la falta d'infraestructures d'algunes zones d'Espanya en la segona meitat del segle passat, s'ha tornat, amb el
temps, en contra de la població que durant anys ha vist ressorgir la seva economia gràcies a una activitat industrial que resultava pròspera ". Però aquesta realitat no pot eximir a l'empresa que realitzava aquestes activitats "de les greus conseqüències que ha produït per a la salut pública ".
temps, en contra de la població que durant anys ha vist ressorgir la seva economia gràcies a una activitat industrial que resultava pròspera ". Però aquesta realitat no pot eximir a l'empresa que realitzava aquestes activitats "de les greus conseqüències que ha produït per a la salut pública ".
La sentència s'esforça a establir, d'altra banda, la relació de causa-efecte entre el tractament de l'amiant en aquesta fàbrica i l'aparició de determinades patologies en el veïnat. I conclou que aquesta relació de
causa a efecte està "acreditada en termes generals ", perquè l'activitat d'Uralita va generar les condicions "per se suficients i necessàries per a un ambient contaminat en el qual haurien de sorgir patologies pulmonars en
la població circumdant de la fàbrica o familiars de treballadors ". L'empresa, al seu torn, al·legava que sempre va complir la normativa vigent, però el jutge subratlla que no va combatre degudament el "Risc objectiu" de l’amiant.
causa a efecte està "acreditada en termes generals ", perquè l'activitat d'Uralita va generar les condicions "per se suficients i necessàries per a un ambient contaminat en el qual haurien de sorgir patologies pulmonars en
la població circumdant de la fàbrica o familiars de treballadors ". L'empresa, al seu torn, al·legava que sempre va complir la normativa vigent, però el jutge subratlla que no va combatre degudament el "Risc objectiu" de l’amiant.
José María Brunet, La justicia obliga a indemnizar a afectados por el amianto, La Vanguardia 14-07-2010.
Espanya va prohibir a desembre del 2002 la producció, comercialització
i instal·lació d’amiant i de productes que el continguin. Va ser l’últim pas d'una legislació progressivament restrictiva sobre l'ús de l'esmentat mineral, a la vista dels danys que causa ala salut. Les patologies derivades més freqüents són càncer de pulmó, mesotelioma maligne i asbestosi.
i instal·lació d’amiant i de productes que el continguin. Va ser l’últim pas d'una legislació progressivament restrictiva sobre l'ús de l'esmentat mineral, a la vista dels danys que causa a
La sentència indemnització als demandants o als seus hereus pels
danys físics i els morals. El jutge raona que produeix "patiment"
no només el fet d'estar malalt, sinó "la possibilitat de perdre la vida ",
com succeeix quan es diagnostica l'asbestosi, "Malaltia crònica que
pot derivar en algunes formes de càncer ".
danys físics i els morals. El jutge raona que produeix "patiment"
no només el fet d'estar malalt, sinó "la possibilitat de perdre la vida ",
com succeeix quan es diagnostica l'asbestosi, "Malaltia crònica que
pot derivar en algunes formes de càncer ".
La demanda es va veure en Madrid perquè Uralita tenia la seva seu.
Una activitat prohibida des de desembre del 2002, La Vanguardia 14-07-2010.
Altres condemnes
El jutjat de lo social num. 24 de Barcelona ha condemnat a Honeywell Friccions Espanya, al Prat de Llobregat, a indemnitzar amb 153.370 euros a l’ex treballador Antonio C.M, per la seva exposició a la fibra d’amiant, (...) el 2007 va rebre la incapacitat laboral permanent per malaltia professional després d’haver-li detectat un adenocarcinoma broncopulmonar.
Redacció, La Vanguardia 15-07-2010.
