(...) el nostre devenir dependrà bàsicament de la capacitat per aprendre enormes lliçons amb les quals ens ha “obsequiat” la crisi (...) ¿Hem après que el potencial de generació de riquesa dels mercats depèn que aquestos comptin amb un marc regulatori i institucional de qualitat, i que la seva potència i efectivitat és complementària, i no contraposada, a normes i pautes que generen els incentius adequats (...)?
¿Hem après que la cerca de solucions individuals pot conduir, en absència d’un marc institucional adequat, a problemes agregats, com ha evidenciat (...) la generació d’un gegantesc ‘risc sistèmic’ com a resultat de comportaments individuals teòricament òptims ..., al menys segons la coartada de sofisticades modelitzacions? (...)
¿Hem après que (...) en economia com en farmàcia, es tracte tant o més d’ajustar les dosis que de perpetuar-nos debatin principis ... els qual tracten d’amagar, cada cop menys subtilment, interessos? (...)
I els economistes com a professió, ¿hem après que la nostra disciplina ha de recuperar el seu potencial com ciència social que ha d’aprendre contínuament de la història enlloc de dissipar energies mirant cap a una altra banda, de manera que estem a l’alçada de les expectatives i responsabilitats i no hagin de tornar a preguntar-nos, quan arribin pròximes dificultats, on érem?
Juan Tugores Ques, ¿Lecciones aprendidas?, La Vanguardia 29-12-2009.
