Fer-se ric és gloriós


L'eslògan

La Xina esta vivint el procés de transformació més ràpid, més profund i de major magnitud de la història de la humanitat. (...) Deng Xiaoping, convertit en màxim líder després de la mort de Mao Zedong el 1976, es va inventar una fórmula destinada a sacsejar l’economia i tirar per la finestra l’herència ideològica del seu predecessor alhora que mantenia el poder absolut en mans del Partit Comunista Xinés. Va néixer així l’anomenat socialisme amb característiques xineses (...) i amb ell la famosa frase (...) “Fer-se ric és gloriós”.
La sentència de Deng va desfermar una ona de passió emprenedora la qual, sumada a les ingents inversions estrangeres (...) ha convertit el país en la tercera potència del món (...), alhora que ha fet de la Xina una de les societats més desiguals del planeta (...).
(...) la fortuna de Wang Chuanfu (...) ha assolit 6.100 milions de dòlars, superant els 4.900 milions de dòlars de Zhang Yin. (...) El nombre de mil milionaris en dòlars ha passat de 101 el 2008 a 130 enguany, encara que podria haver-n’hi uns quants més la identitat dels quals es desconeix.
José Reinoso, Millonarios por doquier, El País 11-10-2009.


... a costa de qui?
L’informe anual de la governamental Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, la qual analitza les tendències de la població i les previsions sobre el 2010, assenyala un creixent malestar social degut a les polítiques governamentals. (...)
Les injustícies, la corrupció i l’abús de poder dels funcionaris estan en el centre d’aquesta irritació popular.(...)
Per als autors, aquest augment del descontentament social obeeix a un profund ressentiment que ha anat creixent amb el pas del temps davant l’ampliació de les desigualtats socials, les injustícies i l’abús de poder per part dels funcionaris del Govern en els seus diferents nivells. “Durant el boom econòmic de la Xina, molts problemes com els desallotjaments forçosos, la reforma industrial i l’ús de la terra continuen sense resoldre’s”, va explicar (...) el director de l’Institut (...).
“Fins un 90 per cent d’aquests incidents tenen l’origen en un conflicte d’interessos (...) I és que la gent està aprenent a usar el poder de les masses per protegir els seus drets” (...).
Per als autos de l’informe, aquest descontentament té el seu origen en la creixent bretxa entre rics i pobres, entre zones urbanes i rurals.
Isidre Ambrós, Malestar social en China, La Vanguardia 23-12-2009.