L'economia científica


(...) (a La Vanguardia del 2 de setembre) l’economista Jordi Gual, presentava “la greu sospita que penja sobre la professió” [d’economista]: la tesi que la ciència econòmica hauria contribuït a la debacle amb el desenvolupament de teories que, o bé ignoraven els factors clau de l’economia o, el que és pitjor, els excloïen intencionadament per motius ideològics, per propiciar un determinada agenda política favorable a la desregulació.
(...) els economistes adopten les seves posicions per a que s’adeqüin als estats de situació dominants. “Majordoms intel·lectuals”, els ha anomenat amb duresa.
(...) els ciutadans no se’n van adonar de la tempesta perquè es sentien recolzats per una teoria econòmica que els convencia que estaven segurs, però que era incorrecta i injusta (no tenia en compte l’equitat). Els economistes clàssics consideraven que, en conjunt, les variacions dels sentiments, les impressions y les passions individuals no tenen importància, i que els esdeveniments econòmics estan dirigits per factors tècnics inescrutables i sempre racionals. I no és així.
Joaquín Estefanía, La justa autocrítica, El País 6-09-2009.

 Articles relacionats: Coixí conceptual, Nou paradigma..., Per manca d'una teoria apropiada