Comprar enlloc d'estalviar


Pregunta d'un ex-Conseller

Si les famílies no estalvien, d’on prové el passiu del sistema bancari que els concedeix els préstecs?
Antoni Subirà, La fiesta ha terminado, La Vanguardia, 19-12-08

La recepta per finançar la sanitat xinesa
Els líders xinesos saben que (...) és necessari modificar el model de desenvolupament econòmic amb l’objectiu de limitar la seva enorme dependència de els exportacions i compensar-la amb un major consum intern. Això passa per disminuir les despeses familiars en educació i desenvolupar un sistema sanitari assequible que permeti a la població reduir les grans quantitats de diners que es veu obligada a estalviar per fer front als imprevistos. La sanitat a la Xina, ja sigui privada o pública, és de pagament. (...).
Però la clau de l’augment de la demanda interna passa perquè els habitants de les zones rurals comprin (...) I per això és precís millorar les seves condicions de vida.
Amb aquesta finalitat, Pequin ha llençat una ambiciosa reforma del sistema sanitari, que pretén proporcionar serveis mèdics “segurs, efectius, convenients i assequibles” al 100% de la població pel 2020. (...).
L’objectiu és transformar completament un sistema que és molt criticat per l’alt preu de l’assistència, la corrupció –els sobre amb diners als metges són pràctica comú-, l’excessiva prescripció de medicaments –important font d’ingressos pels hospitals- i els tractaments, sovint deficients. La situació és especialment greu a les zones rurals, on els camperols han d’anar a clíniques velles i mal equipades i veuen freqüentment com s’esfumen els estalvis de tota la vida quan un familiar cau malalt.
Que los campesinos consuman, El País 16-08-2009.

Recomanació: llegiu l'article "Consumir: deure ciutadà" (si no l'heu llegit)