L'epidèmia de corrupció
Certament, des dels 1930s (...) Estats Units no ha experimentat semblant epidèmia de corrupció corporativa.
L’evidència que referma aquesta afirmació es veu cada dia a les portades i a les pàgines de negocis dels diaris. (...) Hi ha sòlides presumpcions que aquestes pràctiques il·legals són corrents.
(...) La justificació de molts executius involucrats és que “tothom ho fa”, o que “és una pràctica usual de negoci”.
(...) “les coses es preparen per a que qui fa les accions no hagi d’assumir tots els riscos, és a dir, que resulta difícil identificar i penar violacions ‘individuals’ dintre del cos ‘col·lectiu’ anomenat corporació.
La racionalitat d’aquesta conducta cal que sigui analitzada [amb els conceptes que segueixen]:
Els pagaments són una pràctica corrent a l’estranger.
Ho fem pel bé dels nostres accionistes.
Les violacions provenen de massa lleis.
Les il·legalitats dels negocis no és un assumpte gaire seriós.
Ralph Nader, Mark Green, What to Do About Corporate Corruption, The Wall Street Journal 12-03-1976.
Imposar l'ètica, no té sentit
El president de Control Data va defensar els anteriors pagaments qüestionables a l’estranger, dient que “no té sentit” impedir a les empreses d’EUA les perspectives de creixement en països subdesenvolupats intentant imposar a l’estranger l’ètica Americana de negocis.
L’empresa havia informat que havia fet pagaments qüestionables en alguns països estrangers (...).
Respecte als pagaments a l’estranger, que inclouen suborns, pagaments i comissions per aconseguir contractes, va dir que les condicions es donen principalment en el països en vies de desenvolupament.
Va dir que el públic Nord-americà espera veure els negocis als EUA duts a terme al nivell ètic més alt.
“No obstant, la imposició d’aquests valors dels EUA a la resta del món ... resultaria en el refús de les companyies nord-americanes i aquests països cercarien altres contractistes”.
Va dir que els competidors estrangers no mostren signes de preocupació en relació amb els pagaments en els contractes.
“El problema dels pagaments és extremadament difícil de resoldre. Requeriria un consens de molts governs nacionals, al llarg d’un temps. Mentrestant, si s’ha de progressar sense pertorbacions serioses pels mercats d’EUA, el rol del govern hauria de ser el d’assistir als negocis nord-americans en la preservació d’aquests mercats emprant totes les influències per encoratjar les companyies nord-americanes, els nostres competidors a l’estranger i als països en desenvolupament a arribar al consens desitjat.”
Dick Brown, Norris Defends ‘Questionable’ Payments Abroad, Electronic News 10-06-1976.
Procediments habituals i necessaris
Zapata Corp. ha informat del seu pagament qüestionable de $162.690 a l’estranger entre 1971 i 1976 i va dir que pensa continuar amb aquests pagaments quan els cregui “habituals” i “necessaris”.
“Aturar certs pagaments pot inhabilitar l’operació de la companyia en alguns països” va dir Zapata a l’informe lliurat a la SEC. Fins ara. De les més de 80 empreses que han admès suborns a l’estranger dintre del programa de la SEC d’informació voluntària, només quatre han manifestat que poden continuar amb aquesta pràctica.
El President de la SEC ha dit que res del que fa la seva agència interfereix amb els pagaments “untats” emprats per facilitar impostos a l’estranger, duanes i altres assumptes. Les normes de la SEC requereixen només que els pagaments es facin amb el coneixement dels directius i quedin degudament reflectits a la comptabilitat de l’empresa.
Staff Reporter, Zapata Made $162,690 In Payments in ’71-’76, Will Continue Practice, The Wall Street Journal 10-06-1976.
