Secret i frau a Suïssa



Acord de límits
El govern suís pot lliurar al d'Estats Units dades de comptes bancaris amb dipòsits a partir de 250.000 francs suïssos (245.000 dòlars o 165.000 euros) (...). Les autoritats helvètiques van desvetllar el contingut d'un acord entre ambdós països subscrit el darrer agost amb la finalitat de tancar un litigi judicial obert a EUA contra el banc UBS per col·laborar en operacions per defraudar el fisc.
Efe, Suiza entregarà a EE.UU datos a partir de 160.000 euros, La Vanguardia 18-11-2009.


De 60.000 exigits, 6.000 revelats a Suïssa
El banc suís UBS haurà de revelar a EUA qui són els titulars de 6.000 comptes secrets, segons un històric acord assolit entre ambdós països. Acaba així la disputa entre l’entitat bancària i EUA, que a l’inici exigia els noms dels 60.000 ciutadans nord-americans sospitosos d’evasió fiscal. També deixa formalment intacte l’apreciat secret bancari de Suïssa.
Redacció, UBS revelarà a EE.UU. los titulares de cuentas secretas, La Vanguardia 18-08-2009.


Secret bancari i frau fiscal
¿Ha mort realment el secret bancari suís? “En absolut” (...) “El secret bancari continua existint pels residents a Suïssa i col·laborem amb l’OCDE, però l’intercanvi d’informació sobre comptes de clients no és automàtic (...) Només en cas de sospites fonamentades de frau fiscal col·laborem de forma transparent” (...).
¿I què entén Suïssa per frau fiscal? “Una falsificació de documentació, informació i dades. Des d’una signatura falsa fins adoptar la identitat fiscal d’una altra persona”. (...) “El frau ha esta considerat com una activitat criminal a Suïssa des de sempre, i en aquest sentit no ha canviat res. Però l’evasió poden ser estalvis, sumes relativament modestes que s’obliden declarar”. (...)
(...) “El secret bancari és una característica de Suïssa, però no és essencial. La seva imatge a l’estranger està feta de fiabilitat, estabilitat i qualitat. I això no ha canviat”. (...)
(...) la suma total de fons dipositats a Suïssa per persones físiques i societats estrangeres (...) converteix al país alpí en el ‘número u’ mundial en la gestió de fons transfronterers privats. “Una cosa absurda donada la nostra grandària (...) i això provoca la creixent hostilitat dels nostres competidors directes: EUA i Regne Unit”. (...)
El ‘trust’, figura legal pròpia del Dret anglosaxó, és un contracte privat a través del qual el propietari d’una fortuna la cedeix, de forma irreversible, a benefici d’un mandatari (o ‘trustee’) encarregat de gestionar-la en l’interès de la (o les) persona designada com beneficiària.
Rodrigo Carrizo Couto, El fin del secuestro bancario suizo, El País 14-03-2010.