Autopistes d’accés a Madrid
Després de l'aprovació fa un any de crèdits participatius [públics] per valor de 200 milions d'euros pels sobrecostos de les expropiacions per a les autopistes radials de peatge d'accés a Madrid [paral·leles a les autovies gratuïtes], entre altres, els grups parlamentaris i els ministeris de Foment i Economia negocien fórmules per garantir la viabilitat d'aquestes concessions, que a penes tenen clients.
Les empreses afectades (Abertis, Acciona, ACS, Ferrovial, FCC, OHL, Itínere) clamen a través de les associacions del sector per una solució al baixíssim trànsit de les radials de Madrid, l'eix aeroport de Barajas i les autopistes Madrid-Toledo i les d'Alacant-Cartagena i Cartagena-Vera, totes elles adjudicades per governs del PP amb previsions de trànsit massa optimistes. Algunes tot just arriben al 10% del trànsit mitjà en autopistes (la mitjana nacional en 2009 va ser de 20.023 vehicles diaris).
Hisenda es debat entre el dolent (haver de computar en dèficit centenars de milions si tira endavant el compte de compensació proposat per CiU) i el pitjor (assumir entre 4.000 i 5.000 milions de deute de les concessions si aquestes fan fallida).
(...) Aquest any, per la seva enorme complexitat, només s'han pogut tramitar tres expedients de préstecs participatius: els de Ausur (Alacant-Cartagena, Henarsa, R-2) i Accesos de Madrid (R-3 i R-5). Aquests crèdits s'han de dur a Consell de Ministres en les pròximes setmanes.
En un hem hagut de revisar 1.700 expedients d'expropiacions per comprovar que el preu just supera el 175% del previst (...).
Però a més dels crèdits per pagar els costos d'expropiacions que els concessionaris han de pagar per les sentències que van adquirint fermesa, els concessionaris reclamen mecanismes per donar resposta a la "minsa" rendibilitat i fins i tot "dubtosa viabilitat" d'aquestes autopistes de peatge, en paraules del president de l'Associació de Concessionàries (...).
La secretària d'Infraestructures (...) assegura que les radials, que considera "mal senyalitzades", sí que podrien ser rendibles en un futur. Una altra cosa són les de l'eix aeroport, per la seva "mal disseny", i la Madrid-Toledo, perquè hi ha una autovia autonòmica paral.lela i perquè no es va executar la prolongació de l'autopista fins a Còrdova per motius mediambientals.
La secretària d'Infraestructures (...) assegura que les radials, que considera "mal senyalitzades", sí que podrien ser rendibles en un futur. Una altra cosa són les de l'eix aeroport, per la seva "mal disseny", i la Madrid-Toledo, perquè hi ha una autovia autonòmica paral.lela i perquè no es va executar la prolongació de l'autopista fins a Còrdova per motius mediambientals.
(...) el problema amb el compte de compensació que proposa CiU en una esmena als pressupostos (...) [és que] transfereix el risc dels privats a l'Estat, de manera que computa com a dèficit. (...)
"Economia no es vol assabentar de la magnitud del problema", deixa anar Pere Macias, portaveu del Grup Català. "Cal salvar un sector que és punter en el món", diu en referència a la puixança de les concessionàries espanyoles. [de les 7 empreses afectades, dues tenen la seu a Catalunya]. (...)
Una altra esmena del PSOE proposa una compensació econòmica d'una eventual rebaixa de peatges en els "entorns urbans i periurbans" per millorar la mobilitat i seguretat viària. Aquesta fórmula de compensació (...) s'ha utilitzat en altres ocasions per a eliminar o rebaixar els peatges (en el projecte de Pressupostos s'inclouen 139,2 milions per aquest concepte), però implicaria òbviament una major despesa. (...)
[El president de l’Associació de Concessionàries] suggereix la possibilitat que s'ampliïn els terminis de les concessions o un arranjament a través de les tarifes (...).
A ningú se li escapa que el fons del problema és pura filosofia política, el doble joc del capitalisme. Fonts parlamentàries socialistes incideixen en el fet que "a càrrec dels impostos dels ciutadans es eixugar negocis malament plantejats".
Lara Otero, Al rescate de autopistas sin cliente (II), El País 31-10-2010.
Autopista | Intensitat mitjana diària | % de la mitjana espanyola |
Eje Aeropuerto | 19.609 | 97,93 |
Alicante-Cartagena | 16.919 | 84,50 |
Madrid-Arganda R-3 | 14.842 | 74,12 |
Madrid-Navalcarnero R-5 | 10.668 | 53,28 |
Madrid-Guadalajara R-2 | 9.378 | 46,84 |
Madrid-Ocaña R-4 | 8.835 | 44,12 |
Circumvalación Alicante | 7.985 | 39,88 |
Cartagena-Vera | 3.174 | 15,85 |
Madrid-Toledo | 2.364 | 11,81 |
Si no enteneu aquest article, llegiu el de sota
El Govern utilitzarà dues vies per evitar que diverses concessionàries es declarin en fallida, el que suposaria per a l’Estat un forat de més de 3.771 milions. La primera és un compte de compensació de 80,1 milions d’euros (que comptabilitzarà com dèficit) amb càrrec als pressupostos de l’Estat de l’any 2011. La segona són crèdits participatius per compensar les expropiacions que excedeixin en un 175% el valor ofertat per la concessionària. Dels pressupostos de proper any es dedicaran a aquest concepte 250 milions, quan inicialment estaven previstos 135 milions. La segona fórmula no computa com dèficit de l’Estat.
Redacción, El Gobierno destina 330 millones para ayuda a las autopistas, La Vanguradia 17-11-2010.
Clar i català!
Catalunya i Madrid han finançat les seves autopistes i autovies de manera molt diferent. Des que es van començar a construir en la dècada dels setanta del segle passat, les autopistes catalanes han estat finançades pels seus usuaris mitjançant els corresponents peatges. Començades més tard, les autovies de Madrid es van finançar amb càrrec al pressupost públic. Aquesta asimetria va provocar queixes d’alguns catalans per haver de pagar la totalitat del cost de les seves autopistes i, a més, una part substancial del cost de les de Madrid. Van passar els anys i la infraestructura de transport espanyola, tercermundista fa cinc lustres, es va transformar en una de els millors del món gràcies, en bona part, a l’ajut europeu. Fa una dècada es van començar a construir les anomenades autopistes Radials de Madrid (R-2, R-3, R-4 i R-5), l’autopista a l’aeroport de Barajas i la de Madrid-Toledo. L
La no disponibilitat de finançament europeu per abaratir les obres, les restriccions pressupostàries de l’Estat iel caràcter 'luxós' de les noves autopistes –superposades a una bona xarxa d’autovies ja existent- van aconsellar que, aquesta vegada sí, fossin finançades pels usuaris. A tal efecte, es van fer unes previsions de trànsit que, amb el temps, es van revelar temeràries: el trànsit real en aquestes autopistes no arriba al 30% del que es va projectar inicialment. I no es per la crisi: en els anys del 'boom' tampoc les utilitzava ningú. (...) Sobre la base d’aquestes previsions es construeixen les autopistes que seran explotades per unes concessionàries que s’encarregaran de pagar l’obra a les constructores i de cobrar els peatges. El que crida l’atenció és que els principals accionistes de les concessionàries són, precisament, les constructores. En altres països això es consideraria inacceptable, però aquí a Espanya ningú ho va considerar irregular. Un cop construïdes, les concessionàries demanen diners prestats als bancs i caixes, i amb aquests diners paguen a les constructores (simplificant molt, les constructores es paguen a si mateixes). El benefici ja està assegurat. A continuació, constatant l’absència de trànsit en les autopistes, les concessionàries amenacen amb declarar-se en fallida, arrossegant amb això a part del sistema financer, si no reben diners del pressupost públic. Brillant.
César Molinas, ¿Quién pagarà las autopistas de peaje de Madrid?, La Vanguardia 21-11-2010.
Llegiu aquest curt article i ho acabareu d’entendre lligant dates i quines són les empreses constructores-concessionàries:
(...) La intenció del PSOE és negociar l’articulació, la concreció i la dotació d’aquestes noves mesures amb les formacions amb les quals va pactar fa un any, PP i CiU. La federació catalana ha presentat una esmena demanant un fons per compensar a les concessionàries quan el trànsit caigui per sota del 80% de les seves previsions.
Redacción, Enmienda para compensar a las autopistas radiales por la caída de los peajes, La Vanguardia 26-10-2010.
I amb aquest nou article, no entendreu res, o potser sí.
"El que no volem és que la gran festa que s'ha fet a la resta d’Espanya es pagui amb diners dels catalans" va proclamar [el candidat de CiU, Artur Mas] (...). "Que visquin tan bé com puguin, que es desenvolupin tant com puguin, i nosaltres els ajudarem, però tot el que siguin excessos o viure per sobre de les seves possibilitats o que signifiqui, no una cultura de l’esforç, sinó de la subvenció permanent, això no".
Toni Sust/María Jesús Ibáñez, Mas: «No volem pagar la gran festa d’Espanya amb els nostres diners», el Periódico 25-11-2010.
