“Els límits al creixement ja havien estat identificats en el famós informe al Club de Roma de 1972, l’essència del qual ara s’està revelant tremendament certa: el creixement econòmic il·limitat tard o d’ora havia de topar contra els límits del planeta. Aquesta col·lisió, a més de desequilibrar el clima i erosionar la biodiversitat, també es manifesta en l’encariment del petroli i altres primeres matèries bàsiques. Això ha contribuït a que l’economia mundial s’hagi vist empesa a seguir creixent per vies cada cop més especulatives, arriscades i insensates, desembocant en la crisi actual. En aquest sentit, és precisament l’obsessió pel creixement a tota costa el que ha dut a la recessió.
Tot model econòmic depèn de pressupòsits filosòfics i culturals els qual guien implícitament els nostres valors, decisions i accions. Ara els pressupòsits del creixement econòmic han quedat obsolets. Arriba l’hora d’abandonar les expectatives de creixement material i de cercar altres tipus de creixement els quals a la llarga puguin resultar més satisfactoris. (...) Joaquim Sempere, a ‘Menos es más’, expandeix i posa al dia la seva anterior ‘L’explosió de els necessitats’ en un esforç per construir una nova teoria de les necessitats humanes la qual tingui en compte les necessitats de llibertat, coneixement, autorealització, creativitat i vida amb sentit. Inspirat no tant pel decreixement com per la filosofia marxiana i l’ecologia, Sempere preveu “un futur d’escassesa” en el material, tecnològic i energètic.
Jordi Pigem, Crece el decrecimeinto, La Vanguardia 3-06-2009.
