Inclou petites descripcions que expliquen força cosa.
Seducció espavilada
Cada una de les successives bombolles especulatives, les quals a l’encadenar-se han anat conformant la crisi financera actual, (...) han cursat com una estafa piramidal en la qual uns promotors espavilats sedueixen a creixents eixams d’incauts trets per l’olor de la mel.
Enrique Gil Calvo, Piràmides, El País, 22-12-08
Pagar-me segons el lliure mercat
La doctrina de lliure mercat, la qual s’ha convertit pràcticament en una religió, va reforçar aquesta idea: els mercats són eficients, i si em paguen el que em paguen (una quantitat al·lucinant, com es va poder veure en els casos recents) és perquè la meva pròpia eficiència ho garanteix.
Jean-Paul Fitoussi, La rebelión de los meritócratas, La Vanguardia 13-10-2009.
Exercicis clàssics
Els plans de l’Administració [de EEUU] per rescatar el sistema bancari estan prenent la forma d’un exercici clàssic de ‘socialisme amarg’: els contribuents paguen la factura si les coses surten malament, però els accionistes i els executius reben els beneficis si les coses surten bé.
Paul Krugman, Rescates financieros para incompetentes, El País 8-02-2009.
