(...) [La Xina ] està sent governada de forma raonable i amb sentit del llarg termini. És una economia de mercat amb un sistema polític centralitzat, un cas únic. Aguanta.
Xavier Vidal-Folch, entrevista a Jacques Delors, “Si Europa no se integra, mandarán EE UU y China”, El País 6-12-2009.
L'economia xinesa s'està sobrecalentant a mesura que es van acumulant tota classe de bombolles d'actius i avancen les pressions inflacionistes. Tot això (...) suposa un seriós risc per a l'economia mundial. (...) "Un creixement inferior al 6% a la Xina és una alerta roja el 2010" (...) Els preus de la propietat privada immobiliària a Xina estaven pujant el desembre al ritme més ràpid en 18 mesos, en un context de serioses dificultats del Govern per controlar l’especulació. (...) la concessió de crèdits el 2009 ha crescut a un ritme del 30% , i la gran part d'aquests diners s'ha destinat a formalitzar operacions en el mercat immobiliari. Només en el darrer any els preus de la vivenda s'han incrementat un 60% a Shanghai i Pekin, els dos grans mercats immobiliaris xinesos.
El sobrecalentamiento de China, gran riesgo para la economia mundial, La Vanguardia 15-1-2010.
La Xina surt aviat de la crisi: importa petroli, matricula cotxes i crea la bombolla imobiliària
Nombrosos experts havien vaticinat que la Xina sortiria de la crisi abans que cap altre país i que resultaria vital per a la recuperació econòmica mundial. L’anunci de dades positives sobre l’evolució de l’economia xinesa (...) ha confirmat aquests pronòstics i va generar un optimisme sobre la sortida de la crisi ben aviat (...).
Potser la dada que millor revela la força de la recuperació econòmica a la Xina és el que es refereix a la importació de productes energètics. És la dada que senyala la magnitud de la voracitat energètica del gegant asiàtic. “Les importacions de cru van créixer el novembre i desembre i són increïblement més altes que el desembre del 2008 (...)”. (...) “l’alça de les importacions anuals xineses de cru equivalen a la producció total de Líbia (...) les quals empenyen el preu del petroli a l’alça”.
(...) La Xina ja ha superat a EUA com a major productor mundial d’automòbils. (...) les matriculacions (...) van sumar 13,6 milions d’unitats el 2009 (...).
Aquesta ràpida recuperació de l’economia xinesa es deu al pla d’estímul que Pequín va llançar el novembre de 2008 per combatre la recessió, quantificat en 400.000 milions d’euros pels anys 2009-2010. (...)
Economistes de l’estatal Acadèmia Xinesa de Ciències van advertir al Govern del perill que es produeixi sobreescalfament econòmic i una forta inflació si persisteix en les seves polítiques financeres i monetàries (...). Per això, suggereixen que moderi les polítiques d’estímul als crèdits i controli de forma estricte l’actual bombolla immobiliària que viuen moltes ciutats xineses (...).
Isidre Ambrós, China muestra músculo e infunde optimismo para salir de la crisis, La Vanguardia 12-01-2010.
Aprovisionament de gas i petroli
La Xina va donar un pas més en la seva estratègia silenciosa d’ampliar la seva àrea d’influència. Pequin ha aconseguir consolidar la seva presència en territoris molt lligats a Rússia a través d’un important acord energètic amb Turkmenistan, Uzbekistan i Kazajistan.
El president xinès Hu Jintao junt amb els seus col·legues de les tres repúbliques ex soviètiques, va inaugurar l’anomenat ‘gasoducte del segle’ en la localitat turkmena de Samandepe. Aquesta immensa canonada de 7.000 quilòmetres de longitud transportarà gas natural des de Turkmenistan fins les ciutats de Canton i Shanghai, a través de Uzbekistan i Kazajistan i la xarxa de gasoductes nacionals.
Es tracte d’un projecte, de 20.000 milions de dòlars, llargament acariciat per les autoritats xineses, però també pels governs de les tres repúbliques ex soviètiques, que es va començar a construir el 2007.
“L’apertura d’aquest gasoducte constitueix una nova plataforma de cooperació entre les nostres nacions”, va dir Hu en roda de premsa. “Obre una nova era en les relacions entre els nostres països i serà una pàgina daurada de la història”, va respondre el president turkmè (...).
(...) “amb la posta en marxa d’aquest gasoducte, s’ha restablert l’antiga ruta de la seda”, ja que segueix aproximadament el mateix trajecte (...).
(...) [l’objectiu més important d’aquest projecte] és que la Xina aconsegueix diversificar la seva font d’aprovisionament energètic, fins ara excessivament depenent dels països àrabs. (...)
(...) la Xina ha consolidat el seu paper de soci estratègic pels països d’Àsia Central, una zona molt rica en hidrocarburs. I per això no ha dubtat en emprar la seva arma preferida: diner fresc.
(...) Ha donat crèdits a Kazajistan i Turkmenistan a canvi d’explotar jaciments de gas i ha signat acords en altres sectors, com les telecomunicacions. I ha arravatat influència a la zona a la veïna Rússia. Per la seva banda, Turkmenistan, el quart país del món en reserves de gas, aconsegueix una via alternativa per a les seves exportacions de gas, fins ara sotmesos al monopoli dels gasoductes russos, situació que deixava lligats de peus i mans al Govern d’aquest país a la riba del ma Caspi.
Isidre Ambrós, China arrebata influencia a Rusia en Asia Central, La Vanguardia 15-12-2009.
Afloren els problemes
Són profundament nacionalistes i s'irriten amb facilitat. No es se'ls oblida que el seu país va resultar humiliat al llarg d'un segle per colonialistes europeus i, per descomptat, pels conqueridors japonesos. En l'actualitat, la Xina és un gegant econòmic (...).
Prometent ajudar els països europeus en dificultats, compren a bon preu empreses faltes de liquiditat.
(...) En relació amb Estats Units, els xinesos es comporten amb més cortesia. És possible que els EUA estigui en declivi, però encara és molt poderós. A la Unió Europea la respecten menys, potser perquè observen com els líders i els governs europeus van en peregrinació a Pequín i es disputen entre si els millors i més substanciosos contractes. Merkel va anar a la Xina amb mig govern i va fer atractives ofertes (...)
El nou primer ministre britànic va ser i va intentar afalagar els xinesos (...). Després de no haver valorat degudament a la Xina durant molt de temps, les capitals occidentals tendeixen ara a exagerar les seves possibilitats.
Walter Laqueur, Que vienen los chinos, La Vanguardia 16-01-2011.
Temes relacionats: BRIC
