6.4.4 Brasil


Petroli salat o dolç?
A 7.000 metres de profunditat, sota una gruixuda capa de sal, jeu el gran filó per al desenvolupament socioeconòmic de Brasil. (...) El Govern brasiler, amb la vocació petrolera enfortida després dels descobriments dels darrers tres anys en la Conca de Santos (...) cerca que aquest filò es tradueixi en més escoles, inversions en I+D, vivendes i sanitat. I aquesta voluntat es creua amb els interessos de les petroleres estrangeres, com Repsol YPF.
El marc legal que acaba de presentar Luiz Inácio Lula da Silva reforça el control de l'Estat en el negoci del cru.
(...) les àrees ja licitades i concedides (...) no es veuran afectades pels canvis. "Les inversions realitzades i previstes a llarg termini estan assegurades". (...)
La nova normativa s'aplicarà al petroli que jeu sota de la mencionada capa gruixuda de sal encara no adjudicat. (...)
(...) D'entrada, en els nou contractes Petrobras serà sempre l'operador i tindrà un 30% de pes.
Segon canvi clau: fins ara era la petrolera que optava la que oferia el pagament d'un bo d'entrada. Ara, la quantia d'aquest bo la fixarà l'Estat. El tercer canvi va més enllà. Avui les petroleres paguen unes regalis fixes (atractives per intentar compensar els enormes costos d’extracció en els pous profunds), l'impost de Societats i una taxa extra de Participació Especial segons la producció i el preu del cru. La taxa es suprimirà. Les petroleres hauran d'ofertar, en canvi, un percentatge de cru que cediran a l'Estat. I guanyarà el bloc que ofereixi major profit. Els ingressos pel bo i el cru cedit aniran a una nova societat Petrosal, la qual els destinarà a un fons social. L'Estat hi tindrà dret a veto.
(...) "Les noves subhastes poden ser menys interessants per Repsol. Seran més agressives, per la demanda de reserves de gegants xinesos i americans, els quals ofertaran (...)".
Ariadna Trillas, Repsol se despreocupa en Brasil, El País 6-09-2009.