Motivacions
(...) experts en corrupció i ètica afirmen que la diferència [entre regal de cortesia i suborn] rau en la motivació de qui regala, en si cerca guanyar una influència.(...) “el criteri fonamental consisteix en veure si hi ha alguna influència, una forma de guanyar la voluntat de qui ha de prendre una decisió, per alterar la seva objectivitat.” (...) aquesta definició és molt oberta i difícil d’aplicar a la pràctica.
“La regla general és que hi ha corrupció sempre que en una decisió d’un servidor públic l’interès privat preval sobre el públic”.
(...) En els casos de corrupció dels darrers anys a Espanya, han aparegut diversos regals, com substancials rebaixes en el preu dels immobles, viatges o vacances pagades. Són formes de suborn revestides d’apariències de cortesia.
Anxo Lugilde, Cuando el regalo es un soborno, La Vanguardia 11-07-2009.
Intencionalitats
De fet, el problema clau rau en aclarir quina és la intencionalitat de qui dóna un objecte o un determinat bé. A l’ètica sabem que no és lícit un judici d’intencions, donat que és molt arriscat sentenciar quina és la intencionalitat de l’altre a l’hora de donar quelcom.(...)
El suborn és moralment reprovable i una expressió de la mesquinesa humana. En ocasions s’empaqueta sota la forma de regal aparentment gratuït i hom arriba a creure que és veritat; malgrat això, quan per les raons que siguin, hom deixa el càrrec que tant poder li donava, se n’adona de fins a quin punt aquells regals eren petits eufemismes de suborn.
Francesc Torralba, ¿Cual es la frontera entre un regalo de cortesía y un soborno?, La Vangardia 11-07-2009.
