“Avui vivim en un món en el qual la pèrdua de la collita de goma de Malàisia afecta profundament als treballadors de Birmingham o a Dretroit, mentre que una negociació a la borsa de New York pot arruïnar al productors de cacau de l’Àfrica occidental (...)”.[extret del manual d’història de les idees polítiques de R.H.S. Crossman, 1938, de títol de la versió espanyola ‘Biografía del Estado moderno’].
[Hauríem de] pensar en les enormes desigualtats socials entre el món desenvolupat i el món pobre, en l’enorme distància que els separa. Fa ja temps que en el primer món existeix una estesa consciència de la injustícia que aquesta desigualtat suposa, de la relació causal entre la riquesa d’uns i la pobresa dels altres. Els ajuts financers i la cooperació ha augmentat molt els darrers temps. Però amb la generositat d’uns pocs no n’hi ha prou. S´n simples gestos, humanament admirables, però insuficients. LA solució a aquestes desigualtats vindrà pel camí de l’egoisme: quan el món ric se’n adoni que la pobresa dels altres posa en perill la seva prosperitat. És llavors quan començaran a preocupar-se i a cercar solucions.
Francesc de Carreras, De epidemia a pandemia, La Vanguardia 30-04-2009.
