L’èxit o el fracàs de la cimera de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) dependrà dels avanços en matèria de reducció de subsidis agrícoles i de l’eliminació del dumping que practiquen els països desenvolupats. (...)
Des del punt de vista dels països pobres, una qüestió bàsica és l’acabament del dumping de els exportacions agràries, les qual permeten als països rics vendre els seus productes per sota el cost de producció i competir deslleialment amb milions de petits productors en sectors com blat de moro, cotó, sucre o làctics. Segons Intermon-Oxfam, el dumping agrícola “és la principal causa de pobresa en els països en desenvolupament”. Les nacions riques gasten uns 300.000 milions de dòlars anuals en subsidis agrícoles, sis cops més que l’assistència als països en desenvolupament.
Les ONGs més representatives insiteixen que no es tracta d’eliminar els ajuts agrícoles, sinó en reformar-les amb un repartiment més just (...).
El cas del blat de moro mexicà és molt significatiu. Des que el 1994 va entrar en vigor el tractat de Lliure Comerç (TLC) el qual facilita l’entrada de blat de moro subsidiat, els preus interns del cereal han caigut un 70%, afectant a 16 milions de camperols, amb la qual cosa cada any es força a 300.000 mexicans a emigrar il·legalment a Estats Units.
Enviats especials a Cancun, Las ONG piden el fin de las exportaciones subsidiadas de las economías avanzadas, La Vanguardia 10-09-2003.
