Els bancs no estan disposats a que la competència deslleial que diuen haver patit pels processos de recapitalització del sector a Europa –on nombrosos Estats han injectat fons públics a entitats de primer nivell- es repliqui ara a Espanya quan s’aprovi el pla de rescat que ultima el Govern.
Martín, president de l’Asociación Espanyola de la Banca (AEB) va dir (...) que “posar diners en una entitat és nacionalitzar, però si no té conseqüències, llavors distorsiona el mercat i impedeix que els altres es reestructurin”.
(...) Martín va exigir que aquest procés [que permetrà elevar els recursos propis de bancs i caixes en risc de solvència] tingui conseqüències per a les entitats mal gestionades.
“El capital és l’element bàsic d’una entitat financera i, si es toca, es trenca la competència”, va dir Martín. L’AEB no està en contra d’aquest tipus d’operacions, sempre que s’estableixi que 2l’entitat afectada es reestructuri profundament, el que ha de dur com a única sortida a la seva fusió amb una altra”.
Segons Martín, “el capital no s’injecta per salvar una entitat, sinó al sistema; no pot haver ajuts públics gratuïts”. Per a ell, l’important és el que passi després del rescat de l’entitat.
Si els ajuts només servissin per a que el banc o caixa en qüestió superés la crisi amb algun ajust i més tard retornés els fons rebuts i recuperés la normalitat, no seria acceptable perquè perjudicaria greument als competidors que han de lluitar pels mateixos clients només amb els seus recursos.
Per a Martín, les reestructuracions han de dur a les fusions (...)”No s’ha d’estar esperant a que vingui el Govern o el Banc d’Espanya; si vostè veu dificultats, s’ha d’apanyar per si mateix”.
Lalo Agustina, La banca pide a las cajas que asuman sus errores de gestión y se fusionen, La Vanguardia 19-06-2009.
