Àsia inverteix a Brasil i altres països de Sudamèrica
(...) Per primera vegada, el gegant asiàtic es converteix en el major inversor directe al Brasil, per davant de qualsevol altre país de l'OCDE, amb un total invertit de 17.000 milions de dòlars (...).
Aquesta allau d'inversions xineses il·lustra el que s'està jugant en aquesta dècada. D'una banda, reflecteix el creixent descentralització del món, l'auge dels fluxos sud-sud, ja no només comercials sinó també financers i industrials. Cada vegada més, els països emergents teixeixen relacions denses. Els països de la OCDE no es queden fora del joc: la major inversió directa Xina a Brasil va ser a la filial brasilera de la petroliera espanyola Repsol (7.100 milions de dòlars).
Aquesta allau d'inversions xineses il·lustra el que s'està jugant en aquesta dècada. D'una banda, reflecteix el creixent descentralització del món, l'auge dels fluxos sud-sud, ja no només comercials sinó també financers i industrials. Cada vegada més, els països emergents teixeixen relacions denses. Els països de la OCDE no es queden fora del joc: la major inversió directa Xina a Brasil va ser a la filial brasilera de la petroliera espanyola Repsol (7.100 milions de dòlars).
(...) Índia. L'elefant asiàtic, també s'ha llançat cap al món llatí, com el drac, a la recerca d'aliments, minerals, i petroli per sustentar el seu creixement.
Les multinacionals índies estan ara iniciant inversions al continent. OVL (ONGC Videsh Ltd), la petroliera índia, va iniciar operacions al Brasil, Veneçuela i Cuba per sumes superiors a 2.000 milions de dòlars, mentre també va iniciar operacions a Colòmbia per 500 milions.
(...) És particularment cridaner, (...) Índia també està invertint fort en el continent en àrees de major valor afegit. Les consultores tecnològiques (...) ja utilitzen així més de 17.000 persones a la regió. (...) En els sectors farmacèutics estem veient moviments per part dels laboratoris de genèrics indis. (...) Empreses manufactureres (...), també plantegen expandir-se en la zona en el sector eòlic, Suzlon Energy es va estrenar igualment en el mercat brasiler el 2010. I en l'alumini, Hindalco Industries, (...), anunciar per al 2011 inversions de 300 milions de dòlars al Brasil.
A aquestes relacions de l'Índia cap a la regió també li corresponen fluxos en l'altre sentit. Algunes firmes llatinoamericanes ja tenen acords de cooperacions amb contraparts índies, com és el cas de la brasilera Marcopolo , que produeix autobusos amb Tata Motors a l'Índia (...).
Les creixents relacions entre l'Índia i Amèrica llatina destapen la importància que està tenint Àsia en el món. El que ens mostren aquests primers passos és que la relació en el cas de l'Índia s'està igualment estructurant cap a sectors de més valor afegit. Aquí rau potser una de les majors oportunitats per a la regió: atreure empreses tecnològiques índies i induir-hi una sana emulació per vertebrar indústries tecnològiques potents també des de la regió, cosa que l'Índia (i la Xina) estan fent a gran escala.
Les creixents relacions entre l'Índia i Amèrica llatina destapen la importància que està tenint Àsia en el món. El que ens mostren aquests primers passos és que la relació en el cas de l'Índia s'està igualment estructurant cap a sectors de més valor afegit. Aquí rau potser una de les majors oportunitats per a la regió: atreure empreses tecnològiques índies i induir-hi una sana emulació per vertebrar indústries tecnològiques potents també des de la regió, cosa que l'Índia (i la Xina) estan fent a gran escala.
(...) A Silicon Valley es concentren molts empresaris indis, avui dia convertits en estrelles que es rifen les tecnològiques, els fons de capital risc o les 'start-ups' nord-americans. No hi ha pràcticament una gran empresa del sector tecnològic als EUA que no tingui un indi com Chief Technology Officer o fins i tot CEO. Aquests, en retorn, han teixit vincles i fins i tot, en tornar al seu país, vertebrat empreses que alhora s'han convertit en actors globals.
Javier Santiso, Gigantes asiáticos muy latinos, La Vanguardia 20-02-2011.
La Xina i Japó necessiten invertir les seves enormes reserves
Jim O'Neill va encunyar el terme BRIC i va vaticinar amb encert l'aguant de les economies emergents com la Xina, Índia, Brasil, en la crisi del 2009. Aquestes economies, sosté O'Neill, ja no serviran només com mercats d'exportació que ajudin a les economies occidentals a sortir de la recessió, sinó que poden mobilitzar enormes reserves de divises per comprar deute de la perifèria europea. I això pot ajudar els mercats a superar la seva actual por i, "substituir-lo per l'avarícia".(...)
(...) Tant la Xina com Japó compten amb enormes reserves de divises i estan famolencs de trobar alts rendiments a les seves inversions. A diferència d'inversors privats, els bancs centrals de països com la Xina i Japó no tenen de complir amb requisits cada setmana per ajustar les seves posicions al mercat. Poden adoptar estratègies d'inversió una mica més assenyades. I podem donar per fet que han mantingut converses intensives amb el govern alemany abans de comprometre’s. Hauran exigit requisits bastant forts de com seria el pla de joc en el cas que passés una de grossa, la qual cosa ja és significatiu.
[Creu que hi ha alguna possibilitat que les intervencions canviïn la mentalitat del mercat?] Ja s'ha vist. Diria que la recuperació del deute perifèrica i de l'euro en els últims dies té a veure amb les compres materialitzades per la Xina, el Japó i altres fons sobirans. Els mercats són animals bastant estranys. Hi ha una inèrcia en la que després de tant de temps de pujades de primes de risc, els inversors creuen que mai hi haurà un canvi de tendència. Però òbviament en algun moment sí que ho haurà. I la por i l'avarícia són cosins germans. De manera que sí que existeix. (...) Crec que ho fan perquè no volen que una crisi de la zona euro provoqui un col·lapse mundial. És més, la Xina vol ser percebuda com un bon ciutadà global. (...)
[Però no creu que hi ha un problema de fons aquí?] Estic parlant de els desequilibris a la zona euro. Sí. I potser em contradic una mica perquè per a mi aquesta no és una crisi d'endeutament, sinó una crisi de governança i també estructural a la zona euro. Els mercats han reaccionat així perquè, de sobte, hi ha una sensació que no se sap què és la Unió Monetària. I , encara pitjor, hi ha dubtes respecte al suport d'Alemanya. (...)
Però s’ha d'entendre que les autoritats alemanyes han de parlar davant dos públics diferents, l'intern i l'extern. Però és obvi que, abans de comprar deute a la zona euro, la Xina ha mantingut converses amb Alemanya, així que deu haver alguna garantia per a això.
Andy Robinson, entrevista a Jim O’Neill, “¡Comprad deuda del ‘club med’!”, La Vanguardia 16-01-2011.
