L’èxit relatiu del BRIC [Brasil, Rússia, India, Xina] es deu a diversos factors. (...) a EE.UU., Europa i Japó les dificultats de relaxar condicions financeres han estat molt més grans que en altres parts del món (...). Com exemple dels avantatges d’un model d’economia ‘dirigida’, convé recordar com la Xina va resoldre el problema del seu prop ‘credit crunch’. “Pekin va posar fortes pressions per a que ls bancs prestessin més diners i va tenir un impacte gairebé immediat” (...). Índia i Brasil s’han protegit gràcies a les seves economies relativament tancades i una forta demanda interna.
Després de deixar-se endur per l’incombustible consumidor nord-americà, els BRIC comencen a “generar una demanda interna resistent” (...). Amb enormes mercats interns (...) i balances de pagaments molt més saludables que la d’EE.UU. hi cap la possibilitat que aquestes i altres economies en desenvolupament puguin alimentar el seu propi creixement (...).
Al Brasil, el creixent protagonisme de la Xina i de la Índia (...) suscita certs dilemes de model. El ministre d’Assumptes Estratègics va dir que Brasil no hauria de ser “una granja gegantesca amb una mina enorme i una planta d’assemblatge de mida mitjana”.
Andy Robinson, BRIC para reconstruir la economía mundial, La Vanguardia 7-06-2009.
