India està convençuda que capejarà millor [que la Xina ] l’actual crisi mundial al dependre menys de les exportacions i més del seu mercat intern. Per això bombeja diners vers la India rural (70% de la població) per reactivar-lo.
(...) [el nou primer ministre] no ha concretat la privatització de fins el 496 de certes companyies estatals –d’hidrocarburs, energia, siderúrgia o fertilitzants- en les quals la participació pública continua sent abrumadora.
(...) els magnats indis es resisteixen a treure a borsa més d’un deu o un vint per cent de les accions de les seves companyies, en alguns casos gegants familiars que han crescut a l’ombra de l’Estat.
Jordi Joan Baños, India no es China, La Vanguardia 21-08-2009.
