Les
empreses tecnològiques i de telecomunicacions ara es centren en l'obtenció de
totes les nostres dades per poder-les posar al servei del millor postor, ens
regalen aplicacions per saber-ho tot de nosaltres i predir què ens poden oferir
que sigui del nostre interès.
Amb
el nostre comportament anem donant pistes sobre el tipus de personalitat que
tenim. A través de la targeta client, les cadenes de supermercats ho saben tot
dels nostres hàbits de consum.
L'obtenció
i la gestió de les dades és l'eix sobre el qual gira la presa de decisions de
les grans companyies i dels estats més poderosos. La fallada de seguretat de
Facebook que va deixar les dades de 50 milions d'usuaris ens ajuda a veure com
l´ús de la xarxa proporciona la matèria primera per ser objecte d'interessos comercials,
electorals o ideològics.
L'ús
de les dades dels votants referides a les seves preferències o a la reacció
davant de determinats missatges va ser una eina bàsica per definir les
estratègies de comunicació. Es dissenyen algoritmes per predir el futur i per
determinar els nostres comportaments.
El
més habitual és que les lleis sempre vagin algun pas darrere de la realitat, i
en el cas de la gestió de la informació i de la revolució digital, amb una
evolució tecnològica vertiginosa i un terreny de joc global, pensar que les
legislacions dels estat poden donar-hi respostes adequades sembla una idea
excessivament optimista. Sempre arribaran tard i de seguida quedaran superades
per la realitat.
Carles Mundó, El preu de regalar dades, La
Vanguardia 29/30-03-2018.
