El patiment en el treball a França està prenent una preocupant deriva. Després que el fabricant d'automòbils Renault –i posteriorment Peugeot- es veiessin obligats, el 2007, a revisar l'organització interna dels seus centres de disseny després del suïcidi de diversos enginyers, la plaga ha arribat, i amb enorme duresa, a la companyia France Télécom.
La situació ha arribat a tal punt, i el malestar entre els treballadors és tal, que la direcció de France Télécom va decidir ahir congelar temporalment tots els projectes de reestructuració i mobilitat del personal per reexaminar les condicions en les quals s'estava fent. Paral·lelament, crearà una comissió especial per abordar el problema de l’estrès en el treball, a més de reforçar la prevenció a través de la formació de 20.000 quadres per detectar signes de "debilitat psicològica". L'empresa, no obstant, ha puntualitzat que el nombre de suïcidis no ha anat en augment: l'any 2000 n¡hi va haver 28, i el 2002, 29 casos. (...)
Els sindicats atribueixen l'angoixa dels treballadors –i els suïcidis- a un sistema de gestió basat en el "terror". Però en tot cas, també sembla juga un paper decisiu la dificultat que nombrosos treballadors -70.000 dels quals continuen tenint la qualitat de funcionaris públics, prèvia a la privatització de la companyia- per adaptar-se a les condicions de la competència i als canvis.
Lluís Uría, Seísmo social en France Télécom a causa de una oleada de 22 suicidios, La Vanguardia 11-09-2009.
L'ona de suïcidis de treballadors a France Télécom -35 en dos anys- ha acabat cobrant-se el cap del president del grup Didier Lombard (...). Lombard, el relleu del qual s'havia de produir dintre d'un any, mantindrà la presidència però sense poder executiu.
Relevo en la cúpula de France Télécom, La Vanguardia 3-02-2010.
Xoc de modes i usos entre empresa pública i empresa agressiva
La paürosa epidèmia de suïcidis que ha assolat a France Telecom ha decidit a la nova directiva de l'empresa a canvia de dalt a baix els seus sistemes d'organització i direcció del personal. (...)
La mesura més cridanera és la vinculació d'una part del salari variable dels directius –un 30%- a resultats no ja econòmics o comercials, sinó d'ordre social. (...) els empleats ja no seran jutjats únicament en funció del compliment dels objectius en termes absoluts, sinó per la seva capacitat per progressar. (...)
(...) Entre 2008 i 2009, un total de 35 empleats es van treure la vida aparentment a causa de la degradació de la seva situació a l'empresa, i en els tres mesos de 2010, el suïcidis ja sumen una desena... (...) l'Estat, amb el 27% del capital, es manté com a principal accionista (...)
Darrera d'aquest problema s'hi troba l'explosiva combinació d'una plantilla acostumada als modes i usos de l'antiga empresa pública –més d'un 60% dels treballadors continuen sent funcionaris, tot i la privatització- i l'aplicació d'un nou sistema de gestió enormement agressiu.
Lluís Uría, Giro socil en France Télécom, La Vanguardia 1/2-04-2010.
Ministre cessat per publicar una llista vermella
Els suïcidis causats per problemes laborals s'han disparat a França la darrera dècada (...) sense que per això hi hagi dades fiables (...). Hi ha especialistes que parlen d'entre 300 i 400 per any. Altres (...) ho eleven a 3.000. Probablement no estigui lluny de la realitat. (...)
El fenomen, per espectacular i inquietant que pugui semblar, no és sinó la punta de d’iceberg d'un problema de fons que gangrena a la societat francesa. (...) Alguns especialistes atribueixen l'extensió d'aquest problema a la generalització dels nous mètodes anglosaxons de direcció per objectius, especialment difícils a les grans empreses franceses que procedeixen del sector públic. (...)
Davant la magnitud del problema, el Govern va promoure el 2009 la signatura d'un Acord Nacional Interprofessional, amb la participació de la patronal i els sindicats, per lluitar contra l'estrès en el treball. Les 1.500 empreses de més de 1.000 treballadors eren cridades a ser la punta de llança d'aquest combat. Però les coses s'han mogut poc.
El Ministre de Treball va publicar el febrer una 'llista vermella' amb la relació de les 600 grans empreses que no havien fet res al respecte. Va durar 24 hores.
Lluís Uría, Estrés, un mal francés, La Vanguardia 12-04-2010.
Altres articles:
Besançon
París
