La màxima ambició professional d’un directiu empresarial d’Estats Units era dirigir una empresa cotitzada a Wall Street. Ja no. Més de 100 presidents i consellers delegats han caigut en el que va d’any [2002] (80 només el maig) enmig d’escàndols financers o assetjats per resultats dolents agreujats per la crisi de confiança en els mercats.
Tots els ulls estan acusadorament girats vers la plaga de directius estel·lars que van aixecar edificis de cartró pedra mitjançant gestions catastròfiques per a empleats i accionistes mentre ells rebien retribucions multimilionàries.
Els ciutadans desconfien dels que fa només uns anys eren tinguts per herois. L’estigma associat amb el lideratge empresarial fa que els ‘cercatalents’ trobin grans dificultats per trobar homes disposats a prendre el relleu, mentre la classe política discuteix mesures de control, les quals van des de limitació d’ingressos a la imposició de sancions penals.
Una de les bombes més recents ha estat el descomunal frau comptable de la telefònica WorldCom : 3.800 milions de dòlars comptabilitzats com inversió enlloc de com a despesa per endolcir uns comptes insofribles.
(...) A Martha Steward [propietària d’un conglomerat d’empreses] se la investiga per saber si va rebre informació prvilegiada, la qual li va permetre vendre accions de ImClone la víspera que a l’empresa farmacèutica se li negués el permís per produir un medicament contra el càncer que havia suscitat grans expectatives. La manca d’autorització va produir una caiguda de la cotització de ImClone de la qual se’n va lliurar per un dia. (...)
Els anys de l’expansió sense límit, els directius van rebre tot el crèdit per la marxa de les seves empreses, i retribucions en consonància, reforçades amb incentius com les opcions sobre accions, que han demostrat tenir un full de doble tall. Les opcions, dirigides a estimular l’interès per millorar els resultats de l’empresa, es van convertir en un instrument pervers que duia als directius a maquillar els comptes per atreure inversors i provocar pujades en la cotització les quals redundaven en els ingressos dels gestors.
Ricardo M. De Rituerto, La caída de los ‘héroes’ de la economía de EEUU, El País 1-07-2002.
