Les noves companyies més famoses i valuoses
Aquestes noves companyies obliguen a reavaluar la creació de riquesa, les relacions laborals, els bancs i les finances.
En el primer terç del segle XX, els nord-americans tenien com a referència a industrials com Henry Ford, William Crapo, Louis Chevrolet o Walter Percy Chrysler. (...) [Ara] amb prou feines ningú coneix al president de Chrysler o de GM (...).
Amèrica té noves icones. Es diuen Larry Page, Steve Jobs, Mark Zuckerberg o Steve Ballmer. Viuen a l'assolellada Califòrnia i dirigeixen Google, Apple, Facebook i Microsoft, les companyies més famoses del planeta i les més valuoses. Apple acaba de convertir-se aquesta setmana a la companyia nord-americana més gran per valor borsari, sobrepassant a la petroliera ExxonMobil.
No tenen factories, sinó incubadores d'idees. I els seus empleats no vesteixen granotes blaves i porten claus angleses, sinó que van amb sabatilles de tennis (...) a l'oficina, amb el ratolí i el portàtil com a únics instruments de treball. Són a ells a qui consulten els candidats en les seves campanyes electorals i als que convoca el president Barack Obama als seus cenacles a la recerca d'idees per treure el país de la recessió i tornar als seus ciutadans el somni americà.
Les seves empreses són un exemple d'eficiència. Amb costos reduïts, plantilles curtes i mínim pagament d'impostos gràcies a un embolic societari en paradisos fiscals, gaudeixen de marges de rendibilitat per sobre del 50% en gairebé tots els casos. Això els converteix en una màquina de fer diners.
A diferència de les tradicionals corporacions industrials, les firmes d'Internet i tecnològiques no necessiten dels bancs per al seu finançament perquè són veritables caixes registradores. A més, moltes d'elles, com Google o Apple, no paguen ni tan sols dividends als seus accionistes. No és d'estranyar que la marca de la poma mossegada acumuli una tresoreria de 76.000 milions de dòlars o que el cercador guardi gairebé 40.000 milions a caixa, i Microsoft, 42.000 milions. (...)
La seva capacitat de generar diners constant en efectiu enmig d'un panorama mundial de restricció general del crèdit i absència de liquiditat fa d'aquestes companyies unes privilegiades i protagonistes de les operacions corporatives més importants del moment.
Ramón Muñoz, Millones, piratería y orgullo patrio, El País, 21/08/2011
