Acciona i ACS inicien un multimilionari desembarcament a Endesa i Iberdrola. Els grans ingressos de la vivenda i l'obra pública financien la metamorfosi de les constructores en grups financers.
(...) "Les constructores som avui el reflex dels nostres principals accionistes, dels nostres socis de control, i aquests (...) ja no són arquitectes o enginyers. Són financers com la família March (...), o els cosins Alberto Cortina i Aberto Alcocer, a ACS, on inclús el president (...) prima aquest perfil sobre l'acadèmic d'enginyer. (...) La cerca d'una major rendibilitat per a les seves inversions prima sobre qualsevol altra estratègia. La construció pura i dura genera molts ingressos (...), però poca rendibilitat (entre un 3% i un 6%, segons la companyia)". (..)
D'aquí que l'important no siguin les sinèrgies que poden aportar Endesa, Iberdrola o Unión Fenosa a l'activitat constructora inicial d'Acciona o ACS, sinó els sucosos dividends que des de sempre reparteixen aquestes societats als seus accionistes, les plusvàlues que genera i continuarà generant la reordenació del mapa energètic a Espanya i en la Unió Europea , i els consegüents moviments corporatius de fusions i adquisicions, i l seguretat que ofereix pels diners invertits un negoci regulat com el de la producció i distribució d'energia elèctrica. (...)
El joc de els grans constructores, per tant, és invertir la generosa caixa que els genera des de fa lustres gairebé de forma natural l'obra pública i el totxo en negocis més lucratius, i l'energia és en aquets moments una de les mossegades més llamineres. A més, algun dia, per un increment dels tipus d'interès o per la inevitable reducció dels fons que arriben de Brussel·les, s'acabarà el lalrg període de bonança en edificació de vivenda i en infraestructures en el mercat domèstic i convé estar present en altres activitats que permetin crear valor i continaur retribuint bé l'accionista. (...)
No sorprèn per això que la primera frase que va figurar en la presentació, ara fa un any, de Florentino Pérez, el president d'ACS, a analistes i inversors sobre el desembarcament del seu g
Rup a Unión Fenosa va ser curiosament: "La creació de valor per a l'accionista constitueix l'únic objectiu de la inversió". (...)
(...) la família Entrecanales sempre cerca rendibilitzar les sevs compres no només amb el seu creixement intern i mitjançant la revalorització de les seves participacions a la Borsa sinó també a través dels ingressos regulars que aporten els dividends. (...)
Diversos factors externs, addicionalment, han contribuït a accelerar els darrers moviments corporatius de les constructores. Entre aquests, l'entrada en vigor de les noves normes internacionals de comptabilitat (NIC) les quals permeten a les companyies aproximar la valoració d'actius i participacions en altres societats als del preu de mercat en el que es coneix com a "valor raonable". (...)
(...) les espases continuen alçades i les constructores (...) continuaran cercant participacions empresarials, dividends i plusvàlues en les elèctriques. La banca, afegiexen alguns analistes, pot ser la propera plata de desembarcament per a aquests grans grups sorgits de l'edificació i l'obra pública.
L'Esmena (aprovada el dimarts a la comissió d'Economia i Hisenda del Congrés dels Diputats) és una de les decisions polítiques més importants de l'actual legislatura. (...)
L'Esmena representa el dia després del sobtat fi de festa. El dia en que les constructores, de quines nòmines continuen depenent milers de llocs de treball, descobreixen els crèdits que es podrien amortitzar amb la venda d'uns drets d'expotació de petroli a Brasil, o amb l'alienació de l'empresa escocesa d'electricitat adquirida en els anys imparables. Per desapalancar cal vendre algunes de les joies de la família. Aquesta és la crua realitat.
(...) mentre l'Esmena es tramitava en el Congrés, l'Executiu tancava un acord per un pla d'infraestructures valorat en 17.000 milions (tren d'alta velocitat, ferrocarril de mercaderies i carreteres) la novetat del qual consisteix en l'entrada de capital privat en el finançament de les obres.
El final és conegut. L'Esmena s'ha aporvat amb la decisiva intermediació de CiU, que ha salvaguardat a l'empresa familiar i ha imposat la demora d'un any en la seva aplicació. Un any per pactar la nova relació de forces en els grans nòduls de l'economia espanyola. (...)
Enric Juliana, La Enmienda (y III), La Vanguardia 8-04-2010.
