Les cooperatives i societats laborals, el que es coneix com economia social, han augmentat a Espanya un 9’9% en un any (...). Entre elles les que més creixen en llocs de treball són les societats laborals limitades, que han incrementat la plantilla un 29’9 %.
En un moment de frenada econòmica, l’economia social s’obra pas a contracorrent. (...)
Les cooperatives van créixer un 4’9 % i els seus treballadors un 3’4 %. (...)
Per a Miguel Barrachina, director general de Foment d’Ocupació Social, entre altres raons d’aquest creixement cal situar “els recents canvis legislatius favorables, la creixent preocupació per a la dimensió social de les empreses i el fet que, en èpoques de menor bonança, aquest tipus de cooperatives i societats saben autoregular-se per no haver d’acomiadar a cap dels seus socis treballadors, a base d’un esforç personal que sol implicar retallades de remuneració o redistribució d’horaris”.
(...) la creació de societats laborals anònimes [el 1986, va ser] una figura “pensada per resoldre problemes que originava la reconversió industrial, es va convertir, a finals dels vuitanta, no en un mode de salvar empreses sinó un una via per crear-ne de noves”. (...)
Un altre factor important del bon comportament de l’economia social rau, en la seva opinió, em el canvi legislatiu de 1966, el qual va permetre als aturats cobrar la prestació per atur d’un sol cop, sempre i quan fos destinada a crear una societat laboral limitada, per a a qual només es necessitaven mig milió de pessetes (ara 3.000 euros). Aquests factors, junt amb el bon tractament fiscal del cooperativisme donen lloc al dolç moment de l’economia social.
Josep M. Sarriegui, La economía social capea la recesión, El País 16-12-2002.
