Astúries feia 200 anys sent minera i obrera ...[orgullosa de ser-ho ...] però a costa d’assumir una mentalitat gregària conformada durant dos segles de disciplina minera i industrial.
(...) per complir aquesta duríssima rutina necessària en els alts forns o en la mina, havies, en certa manera, de cedir una part de la teva consciència a l’empresa. (...) Tot contribuïa a penalitzar la iniciativa individual i a bloquejar l creativitat com una molesta interferència en la rutina productiva. I així es generava una ètica peculiar.(...)
[El negoci es reservava a l’empresa] la qual cobria amb un interessat paternalisme cada dia de la teva vida sense deixar espais a la teva pròpia iniciativa del matí a la nit: vivenda de l’empresa; menjador de l’empresa; guarderia i hospital d’empresa, i també abastaven el teu oci: esport d’empresa i fons i tot cors i danses ... d’empresa, clar.
[I economat amb botiguers empleats]. Ningú del teu entorn emprenia ni tan sols una merceria. La gran empresa et donava seguretat en la mateixa mesura en que et restava iniciativa. (...)
(...) el 1984 la mineria i la indústria estaven sent desmantellades i els bars es van omplir d’aturats [alguns amb acomiadaments ben pagats].
(...) Milers d’acomiadats asturians entraven en traumàtica crisi d’identitat mentre la regió es convertia en un desert miner i industrial, així que els varem dir als companys sense treball: “Si estàs aturat, mou-te”.(...) amb ells varem transformar el club esportiu en agència de desenvolupament local. Varem tractar de detectar on eren les necessitats de la regió i varem fer classes ce comptabilitat, de microgestió, de vendes ... Així vam muntar una copisteria, una serigrafia ... (...)
Quan vaig veure resultats, me’n vaig anar al Govern del Principat i els vaig proposar muntar una incubadora d’empreses. Van acceptar: em van donar la vella nau de Duro Felguera, que queia a trossos, i vam començar a treballar ... (...).
Però entre 1987 i 1992 em vaig adonar que la nostra manca de cultura emprenedora no s’arreglava amb classes de comptabilitat: s’havia d’anar a l’escola i transformar-la. (...) Per contrarestar anys d’escoltar: “Estudiar per a què? Per anar a la mina?”. I és que ara no hi havia elecció, ja no hi havia mina.
(...) nosaltres necessitàvem una ‘educació emprenedora’ dels set als setanta anys. [Per mantenir l’autoestima en forma] Per assumir el teu destí en les teves mans i no esperar sempre a que vingui un empresari o un polític a decidir per a tu. Necessitàvem mentalitzar a milers de fills d'empleats que podien fer qualsevol cosa amb les seves vides si s’ho proposaven i s’hi esforçaven.
[Per fer d’aprendre, una assignatura] el primer és que tots aprenguem que l’esperit emprenedor no només serveix per guanyar diners. És el motor de tot; d’un club de petanca a una ONG o una multinacional. (...) A emprendre només s’aprèn emprenent. Als 9 anys, en el coles del programa ja els fèiem fundar empreses amb el seu pla de negoci, estatuts, marca, logo, organigrama, comptabilitat i producte. (...) Van a les sucursals [bancàries] locals a defensar el seu pla i els bancaris –molts pares- col·laboren i els expliquen com demanar un crèdit. [Què fem amb el producte?] Vendre’l, per descomptat, en un dels 23 mercats asturians. Aquí sabem organitzar-nos per fabricar qualsevol cosa, però som pitjor venent-lo. Així que cal tornar als mercats a vendre (...). Cal reeducar als xavals per a que vegin que amb i per diners pots aconseguir el millor i el pitjor dels humans.
Lluís Amiguet, “Si estás parado ... ¡muévete!”, La Vanguardia 19-11-2009.
