Des de l’inici de la crisi el BCE [Banc Central Europeu] ha proporcionat al sistema financer grans quantitats de diners als bancs dels diversos Estats membres, però aquesta liquides al final només ha arribat amb conta gotes al sector reals de l’economia. Donada la seva delicada situació, els bancs prefereixen dipositar aquests diners que reben en el mateix banc central que els ha prestat o especular en els mercats de bons amb l’interès que ofereixen aquests i el cost dels diners rebuts del BCE.
Aquest funcionament anòmal de la política monetària ha forçat un major esforç fiscal.
Eduard Berenguer, La encrucijada espanyola, La Vanguardia 26-07-2009.
