S’estima que per aconseguir un augment d’un punt de PIB es necessiten al menys tres punts d’augment del crèdit (...).
El problema és que a la banca el voluntarisme hi té un paper molt reduït (...). I màxime en una fase (...) en la qual s’han de recompondre uns balanços sobre carregats de crèdits suportats amb capitals insuficients.
(...) a Espanya s’ha posat en marxa el FROB, amb una dotació inicial de 9.000 milions d’euros, ampliable a 90.000 (...), el sector estima que la xifra que es gastarà rondarà els 40.000/60.000 milions d’euros, al voltant del 4-6% del PIB espanyol. Això ve a ser la meitat del destinat (el 10% [del PIB]) en la gran crisi bancària de 1977 (...).
[Cal mencionar uns elements clau]. En primer lloc, el sector financer està en reconversió (...). La reconversió ve donada, entre altres, per la necessitat que té de fer front a pagaments dels deutes contrets en els mercats internacionals durant els anys del “miracle espanyol” i que a l’explotar la crisi ascendien a uns 800.000 milions d’euros. A aquest deute (...) se li suma la pèrdua del valor dels seus actius i l’empitjorament de la seva activitat ordinària per la recessió de l’economia espanyola (...).
En segon lloc, hi ha una jerarquia a l’hora d’abordar els problemes que no s’ha aclarit suficientment.
“La banca solucionarà primer els seus problemes i després els dels altres” (...).
(...) gran part del crèdit [dels bancs] ha estat absorbit per les administracions públiques i les grans empreses, en detriment de les pimes i els particulars. El poc que hi ha es dóna als grans.
(...) Ara [els bancs] volen recuperar els 12 punts de mercat que han perdut enfront de les caixes.
El 2011 hi haurà un nou mapa financer (...) amb la banca havent resolt presumptament els seus problemes (...) Llavors, teòricament podrà ajudar a solucionar els problemes dels altres. Serà així? Si i no. “La banca no tirarà de l’economia (...) El que farà és acompanyar a la resta de l’economia”.
José Manuel Garayoa, El motocross del crédito, La Vanguardia 19-07-2009.
Una actuació cuinada poc a poc
La diferència fonamental entre un banc i una caixa d’estalvis era fins ara que el banc era una empresa amb afany de lucre i la caixa, no. El banc reparteix els beneficis entre els seus propietaris, mentre que la caixa retornava a la societat els rèdits dels seus estalvis. El Govern 'esquerranòs' de José Luis Rodríguez Zapatero ha decidit que per al bé de tothom, les caixes d’estalvis han de deixar d’existir o transformar-se en bancs. La incògnita és si la decisió del Govern espanyol -suposant que ho hagi decidit el Govern espanyol- és un acte de responsabilitat que l’honora o forma part d’una gran presa de pèl.
Ara resulta que ser d’esquerres consisteix en repartir entre els accionistes dels bancs el que les caixes d’estalvis dedicaven a l’obra social. I en l’ínterim, el Govern es polirà 20.000 milions per a que els bancs es puguin quedar, prèviament sanejades, les caixes d’estalvis que estan entrampades. (...) En fi, que el progressista és avui destinar als bancs els pocs diners que queden. Rescatar entitats financeres amb diner públic és un tranquil·litzant caríssim, però l’únic que és capaç de calmar els mercats més histèrics... durant unes setmanes.
Jordi Barbeta, Son de izquierdas, La Vanguardia 30-01-2011.
