Simon Johnson, ara catedràtic del MIT, no diu el que molts esperarien d’un ex economista cap del FMI i menys d’un nomenat per Rodrigo Rato el 2007. Però la seva tesi –que existeix una oligarquia financera a EE.UU. i que l’administració Obama està tan seduïda per ella com les administracions de Clinton i Bush- està basada en el seu treball amb altres oligarquies en països del Tercer Món.
El Pla Geithner és part d’una partida d’escacs entre l’Administració i Wall Street. Però no hi ha motius per pensar que Geithner està disposat a plantar cara als interessos creats de la banca.
(...) [ara] no serà fàcil imposar-se als bancs. Després serà més difícil. Goldman Sachs i JP Morgan estan molt envalentits. Els bancs ja són molt més forts que fa uns mesos. Estem perdent una oportunitat.
(...) els banquers americans són una oligarquia. (...) és l’oligarquia més avançada de la història. És una elit relativament petita que ha concentrat molt poder. En EE.UU. en el segle XXI no s’exerceix aquest poder amb violència i corrupció directa, com en sistemes polítics menys sofisticats. Però quan més creix el poder econòmic més creix el poder polític. Això ja ho va dir Marx. Ara és el capital cultural el que els manté al seu lloc. És a dir, un sistema de conviccions en la societat que creu que les grans finances beneficien a tothom, com abans es pensava que el que feia General Motors era bo per EE.UU. És un nexe de finançament polític, vincles personals i ideologia. Això facilita tota la desregulació que ha acabat en aquesta crisi. I aquesta cultura està molt arrelada.(...).
El FMI te una classe de tecnòcrates que, a diferència dels tecnòcrates que ha escollit Obama –Geithner i Summers- sí estan disposats a enfrontar-se a aquesta oligarquia. Si amaguessis el nom del país i ensenyessis als del FMI els números de la banca USA la resposta seria: “nacionalitzar els bancs insolvents, desmembrar-los, fer fora els executius, els accionistes perden capital, saneges el balanç i després el vens”. Això i desmantellar l’oligarquia és el que fan en economies emergents.
[Obama ha estat tan feble a l’hora d’enfrontar-se a la banca] degut a que temen que podria fer danys irreversibles als bancs. Però estan fent danys irreversibles al deute nacional i al contribuent.
A. Robinson, entrevista a Simon Johnson, “No creo que el BCE haga lo mismo que Bernanke”, La Vanguardia 26-04-2009.
