Des que el 1970 Milton Friedman va afirmar que la responsabilitat social de l’empresa és augmentar els beneficis, s’ha generat un debat en els mitjans, en les empreses, en les universitats i en la societat civil sobre l’abast conceptual i pràctic de l’RSE. Alguns es preguntaven si era una moda, d’altres si era una solució cosmètica, d’altres si consistia en una nova manera de denominar la filantropia de tota la vida. Hi havia qui defensava que l’RSE era la forma que tenien les empreses d’evitar canvis legislatius i d’altres, per contra, argumentaven que en realitat era un tema estratègic. No queda clar qui ha guanyat cada una de les batalles i, per tant, si l’RSE és un tema estratègic o cosmètic. No obstant això, sí que és evident que la responsabilitat social de l’empresa s’ha convertit en un dels temes centrals per a la gestió d’algunes firmes.
(...) Així doncs l’RSE, de vegades, era un complement a la sostenibilitat. (...) L’RSE tractava temes com els drets humans, els drets laborals en països tercers, (...).
Tanmateix, les empreses més avançades en aquest camp cada vegada parlen menys de l’RSE i més de sostenibilitat. Això es deu al fet que la sostenibilitat, com a estratègia de gestió, ha anat incorporant temes més socials.
(...) en pensar en l’RSE moltes empreses pretenien millorar el que feien. Contràriament, la sostenibilitat va néixer a partir d’una identificació d’un problema social (el desenvolupament sostenible). La pregunta des de la sostenibilitat no era únicament com millorar el que fa l’empresa, sinó més aviat si ha de canviar i com, per contribuir a un objectiu socialment compartit, que se situa més enllà dels de la mateixa empresa. És a dir, situa l’empresa en una perspectiva sistèmica i de governança social.
(...) els propers anys continuarà havent-hi empreses que parlaran de responsabilitat social de l’empresa, però seran empreses més focalitzades en filantropia, en acció social i en gestió de riscos. (...) una empresa només pot ser sostenible a llarg termini si entén les dimensions socials i mediambientals com a eix estratègic del model de negoci.
Josep M. Lozano / Marc Vilanova , Una aposta anomenada sostenibilitat, La Vanguardia 22-05-2011.
